El passat dia 16 de setembre tingué lloc la lectura de poemes del llibre La frontera de cristal, de Josep Anton Soldevila. Fou aquesta la primera obra de l’autor que, a diferència de la seva obra poètica restant, va ser escrita i publicada en castellà.  El poemari veié la llum per primer cop al 1977 de la mà de l’editorial La Hormiga de Oro i fou reeditat al 1999 per Seuba i ara per Parnass Ediciones. Aquesta és, doncs, la seva tercera edició,  de la qual cosa l’autor se’n sent especialment orgullós. Sobre aquest aspecte ha declarat en diverses ocasions que La frontera de cristal és per a ell un títol imprescindible, ja que marca les línies mestres de tota la seva poètica.

L’acte es celebrà a l’Ateneu Barcelonès -Aula dels Escriptors- a les 19 h, on s’aplegà un nombre considerable d’amics, companys i admiradors de la seva obra. Tots gaudiren de l’emotivitat i riquesa artística de la cita.
Durant l’acte s’hi van projectar imatges d’en Soldevila, datades en l’època que escriví el poemari, amb poc més de vint anys. Com a presentació, el poeta féu una intervenció per explicar les raons que aleshores el dugueren a compondre i publicar poesia, gairebé d’una manera fortuïta. L’experiència, molt gratificant -afirmà-,  l’impulsà a seguir escrivint, fins al punt de ser avui autor d’una àmplia i variada obra que inclou poesia, contes, novel.les, crítica d’art i col.laboracions periodístiques i radiofòniques. La crítica i els premis rebuts al llarg de la seva trajectòria, són testimoni del seu inqüestionable nivell literari.

La també poetessa i membre de l’ACEC, Pura Salceda, va donar la benvinguda a en Josep Anton Soldevila. A banda d’alguns comentaris desenfadats, propiciats per la coneixença i per la complicitat existent entre ambdós poetes, el seu elogi sobre l’autor es centrà en la depuració que el seu estil ha experimentat amb els transcurs dels anys i en l’assoliment d’una veu pròpia dins les lletres catalanes. En paraules de Pura Salceda la qualitat inherent als seus versos farà que la poesía d’en Soldevila tingui un lloc preferent en el panteó literari i perduri en el temps.

Estilísticament, el pròleg de la segona edició de La frontera de cristal, a càrrec d’en    Josep Maria Micó, catedràtic de literatura de la Universitat Pompeu Fabra, defineix amb precisió l’estil conceptual del poemari. En Micó també fa notar la profusió d’antítesis a l’obra, amb la finalitat d’evidenciar les contradiccions que rauen a dins de totes les coses, fets o sentiments.  La voluntat de l’autor és desemmascarar l’aparent  senzillesa de la realitat, com allò que és presumiblement a l’abast de tothom, però que després se’ns mostra inasible i esquiva.

La lectura dels poemes, molt emotiva i colpidora, anà a càrrec del slammer Jaume Muñoz i de  Dolors Fernández. Tots dos s’alternaren en la recitació, i amb les seves veus arribaren a crear una atmosfera i un caliu molt adient amb el contingut del versos. La contribució de la ballarina Gisela Riba aportà bellesa i moviment a la paraula poètica, en un acurat maridatge de diferents disciplines artístiques.

En acabat, es projectà un vídeo sobre l’Epitafi de Seikilos, la notació musical del qual s’ha pogut interpretar i cantar a hores d’ara. Amb això l’autor volgué manifestar que la lletra d’aquesta cançó, que es remunta al s. II a. de C., té ara tanta validesa com en el moment de la seva creació.

“Mientras vivas, brilla
no sufras nada en absoluto.
La vida dura poco,
y el tiempo exige su tributo.”

Ben bé com el seu llibre de joventut: La frontera de cristal.