La publicació al francès de l’obra El jardí dels set crepuscles, de Miquel de Palol, traduïda per François-Michel Durazzo a l’editorial Zulma, ha acabat de rebre el Prix Transfugue, o sigui, un guardó que es lliura al país veí per al millor llibre hispànic publicat a França. Aquest reconeixement se suma a molts altres que s’han lliurat darrerament a Miquel de Palol. De fet, tant aquesta mateixa editorial, Zulma,com el seu traductor, François-Michel
Durazzo, també responsable de traduir les creacions del poeta lleidatà Jaume Pont, entre d’altres, han mostrat el seu interès i compromís per engegar, properament, les edicions dels volums palolians El testament d’Alcestis i El Troiacord, pilars fonamentals que sustenten el megalòman i portentós univers literari d’aquest escriptor que no coneix fronteres de cap mena. Alguns dels crítics més prestigiosos de França han comparat Le jardin des sept crépuscules amb llibres emblemàtics talment Les mil i una nits, El Decameró, de Boccaccio, El manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki, i El Quijote, de Miguel de Cervantes. Noms com Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa també es fan avinents en aquests comentaris analítics. I no és casual, ni tampoc banal, portar a terme comparacions d’aquesta mena, perquè l’obra de Miquel de Palol destaca gràcies a una saludable ambició desmesurada i gràcies a una estructura narratològica millimètrica, organitzada com una vasta i meravellosa arquitectura coral d’històries dintre d’històries dintre de més històries.

En un futur apocalíptic, una sèrie de personatges arriben fins a una gran mansió on es dediquen a beure, a menjar i a explicar-se anècdotes que, a poc a poc, es van enllaçant amb la digna perversitat d’un Marquès de Sade explosiu i penetrant. Per tot això, i més, El jardí dels set crepuscles no només és el primer episodi d’un món que s’expandeix: es tracta de tot un homenatge a la Gran Literatura que en cap cas no dubta d’infectar-se, gojosament, de mostres en teoria considerades baixes talment cinema, còmic o referents d’ordre més popular.

Tot i que per terres catalanes fa temps que Miquel de Palol no publica una altra obra llarga, i de les dimensions característiques a què ens té acostumats, aquest mateix octubre l’editorial Proa traurà a la llum el llibre de poemes Dos cors per una bèstia, amb què va obtenir el premi Jocs Florals de poesia fa uns quants mesos.

Esperem que tota aquesta sèrie d’èxits recents, tant a l’estranger com aquí, ajudin a acostar un dels autors més importants i, llastimosament, també més desconeguts per al gran públic, de la literatura catalana contemporània. No seria estrany que el furor que ha despertat a França Le jardin des sept crepúscules acostés Miquel de Palol a ser un dels considerats per al Premi Nobel  de literatura.