Dia 26 de novembre a les 19,30 hores
Presentació de Pensar la religión
d'Eugenio trías
amb Fernando Pérez Borbujo (autor del pròleg)
Joan Tarrida  (director de Galaxia Gutenberg)
La Central
C/. Mallorca, 237
Barcelona

Eugenio Trías va consagrar la seva vida, en cos i ànima, a la sagrada flama de la filosofia, segur que aquesta vocació de joventut tenia com a finalitat apropar-nos al món que ens ha tocat viure, als enigmes i misteris que volten l'existència humana. A Pensar la religión, escrit just després de La edad del espíritu, aleteja aquesta necessitat imperiosa d'apropar-se al fenomen religiós des de l'essència mateixa de la raó. Malgrat estar escrit anys abans de l'atemptat de les Torres Bessones, Trías sempre va tenir clar que les religions constituïen el nucli primigeni i originari d'això que diem «cultura» i que qualsevol conflicte intercultural estaria motivat per la qüestió religiosa.

Pocs pensadors contemporanis es van atrevir a desafiar el paradigma racionalitzador i racionalista del nostre temps amb la claredat d'Eugenio Trías. D'aquí radica l'extraordinària vigència de la seva proposta, que ens convida a «pensar la religió» sobre la base d'una reflexió del fenomen religiós en totes les seves dimensions: des del símbol i el sagrat fins a la revelació, des de l'experiència interna del subjecte fins als noms de Déu. La lectura d'aquest llibre se'ns presenta, doncs, més necessària i esclaridora que mai per aprofundir i entendre el que és, indubtablement, un dels grans temes del nostre temps.

Eugenio Trías (Barcelona, 1942-2013) va cursar estudis de Filosofia a Espanya i Alemanya i va ser catedràtic de Filosofia en la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Va divulgar el seu pensament a través de múltiples assajos, entre els quals cal destacar Drama e identidad (1973), Tratado de la pasión (1978), Lo bello y lo siniestro (premi Nacional de Ensayo 1983), Los límites del mundo (1985), Ciudad sobre ciudad (2001) i la trilogía que conformen Lógica del límite (1991), La edad del espíritu (premi Ciudad de Barcelona 1995) i La razón fronteriza (1999).  Va dur a terme una profunda reflexió sobre la condició humana, de l'home com a habitant del límit, en aquest espai fronterer entre l'ésser i el no-res d'on derivava la seva relació amb el diví, amb el sagrat i transcendent que feia d'ell un ser mestís, diferent, el «filòsof del límit». Eugenio Trías va ser un dels filòsofs espanyols més prestigiosos i reconeguts internacionalment, tal com ho demostra el fet que, en 1995, fora el primer pensador espanyol distingit amb el Premi Internacional Friedrich Nietzsche. A Espanya, va rebre nombroses distincions i va ser doctor honoris causa per diverses universitats, entre elles, la Universitat Autònoma de Madrid.