L'any que comença no només és de traspàs, sinó que a més conté algunes de les efemèrides més importants de l'últim lustre tant per a la cultura europea com per a l'espanyola i la catalana. I és que, si alguna cosa caracteritza el 2016, és sens dubte la commemoració de les morts de William Shakespeare, de Miguel de Cervantes i de Ramon Llull. Però no són aquests els únics escriptors als qui recordarem a partir de gener, ja que els homenatges a altres literats també se succeiran al llarg de l'any principalment a través de la reedició de les seves obres.

El 3 de maig de 2016 farà quatre-cents anys que William Shakespeare va morir i, encara que les commemoracions més importants tindran lloc a Regne Unit, aquí també podrem gaudir d'algunes publicacions d'altura. Una d'elles serà El espejo de un hombre (Debolsillo), biografia sobre l'anglès escrita per Stephen Greenblatt i mereixedora del Premi Pulitzer 2015. També despertarà interès l'aparició de El hueco del tiempo (Lumen, 2016), una revisió de clàssic Cuento de invierno de la mà de Jeanette Winterson. Aquest llibre forma part del projecte internacional The Hogarth Shakespeare, que ha encarregat a una sèrie d'escriptors (Jo Nesbo, Anne Tyler, Margaret Atwood i uns altres) la reinterpretació de les obres del dramaturg més important de tots els temps.

El 22 d'abril de 1616 també va morir Miguel de Cervantes i, lògicament, les institucions culturals espanyoles es preparen per celebrar-ho amb magnificència. Especialment notable serà l'exposició ‘Miguel de Cervantes: de la vida al mito’ que la Biblioteca Nacional, juntament amb Acció Cultural Espanyola, acollirà entre el 3 de març i el 22 de maig. En el terreny editorial, destacarà la publicació de Miguel de Cervantes (Taurus), biografia que Jordi Gracia publicarà al març i que ens presentarà la vida del manxol de Lepanto tal que si fos una novel·la fascinant. Això sense oblidar la ‘traducció’ a l'espanyol contemporani de el Don Quijote que Andrés Trapiello va realitzar fa uns mesos per a l'editorial Destino. Malgrat la polèmica que aquesta obra va provocar entre els més puristes, el treball de Trapiello és una eina més que útil pels qui vulguin conèixer al gentilhome sense haver de passar pel castellà arcaic.

Aquest any també es commemoren els set-cents anys de la mort de Ramon Llull i una infinitat d'actes es preparen tant en les Illes Balears com a Catalunya i València. Tot i que fa uns mesos es va deslligar la polèmica per la falta de pressupost per part de la Institució dels Lletres Catalans per a la celebració de l'Any Llull, ja s'han programat actes per tot el territori de parla catalana i, per informar-nos sobre els mateixos, gens com controlar les actualitzacions de la pàgina ramonllullsetcents.com Tocant a la reedició dels seus llibres, caldria destacar la publicació de la seva Obra escogida (Debolsillo), Vida del maestro Ramon (Pre-Textos), Vida coetània (El Lectorium Rosicrucian), Llibre dels bèsties (Sembra i Proa), etc.

Però els aniversaris no acaben amb aquests tres clàssics universals, perquè en 2016 també es commemoraran els 75 anys de la mort de James Joyce, els 125 d'Herman Mellville, els cent de Rubén Darío, de Jack London i d'Henry James, i el centenar del naixement de Roald Dahl, algunes de les obres de les quals ja van ser reeditades a la fi del 2015 o ho seran en 2016 tant en castellà com en català. Tocant al bicentenari del naixement de Charlotte Brontë, potser caldria recordar la novel·la que Ángeles Caso va publicar sota el títol Todo ese fuego (Planeta, 2015) entorn de la vida de les tres germanes Brontë. I no volem tancar aquest text sense recordar el centenari del naixement d'Antonio Buero Vallejo i de Camilo José Cela, els qui també mereixeran exposicions (Biblioteca Nacional) i reedicions dels seus llibres.