El dia 17 de desembre va tenir lloc la presentació del llibre Correspondència (1952-1985), J.V. Foix i Albert Manent, editat per Quaderns Crema amb la col.laboració de la Fundació J. V. Foix.
Després que Albert Tugues hagués donat la benvinguda, Margarida Trias va explicar l’origen del llibre —idea d’Albert Manent— i el contingut: 61 cartes, que inclouen set poemes de Foix, cinc del quals ja havien estat publicats. La resta de correspondència és inèdita. També va explicar el perquè d'apèndixs importantíssims pel que fa a gran part de la intenció d’aquest volum. Així mateix, va justificar el fet d’haver decidit incloure notes a l’edició per a un millor coneixement de les circumstàncies socioculturals de la literatura catalana durant el període 1952-1985.
A continuació, Marcel Ortín, professor de retòrica i literatura catalana i especialitzat en l’obra de Carner, es va referir a la incansable tasca d’Albert Manent com a activista cultural i a la seva faceta memorialística, que explica el seu interès a publicar correspondències. De J. V. Foix també va destacar-ne l’activitat periodística en favor de la causa catalana durant el període anterior a la Guerra Civil. Tot seguit, va presentar la idea de Ruyra segons la qual els corresponsals escriuen tenint en compte la personalitat de cadascun i les particularitats del gènere epistolar. Així, va esbossar la figura d’un Foix madur i paternal davant d’un Manent actiu i disposat a seguir la guia del seu amic i mestre.
Enrique Badosa va iniciar la seva participació parlant de l’Albert Manent poeta, faceta que gairebé abandonaria per dedicar-se a recuperar i posar de relleu la cultura catalana. Badosa també va destacar la importància de les correspondències, un gènere que ha anat decaient al llarg del segle xx, però que mostra en gran part l’originalitat de l’autor i aspectes no sempre ben coneguts de la seva vida i obra. Així, en el cas de Foix, en resulten uns textos de gran qualitat encara que aquest epistolari no fos essencialment concebut com un producte literari, tret dels casos en què les cartes són en vers, per part de Foix. També va celebrar que l’entrevista que ell mateix havia fet a Foix l’any 1959 per al Noticiero Universal hagués originat la magnífica carta de rèplica de Foix a l’article de Joan Triadú aparegut a la revista Germinabit, en què l’autor de Sol, i de dol es manifestava contundentment crític al text de Triadú.
El públic que omplia l’Aula dels Escriptors de l’ACEC va agrair amb aplaudiments aquesta publicació i la seva presentació.
