"Procuro que cada llibre que escric negui l'anterior", va dir el poeta Carles Hac Mor (1940-2016) quan va guanyar els Jocs Florals 2012 amb Dietari del pic de l'estiu. "Estic una mica tip del prefix anti-. Ara sóc l'infrapoeta Carles Hac Mor". Aquest lúcid poeta, autor de més d'una quarantena d'obres, una trentena de les quals són de poesia, ha mort aquesta matinada a l'edat de 76 any.
El poeta, el seu nom veritable era Carles Hernández i Mor, explicava que escrivia potser per comunicar, "però per dir, en primer i primordial lloc a partir de l'impuls de qui escriu. L'escriure extrem, que és com dir el viure extrem". Acostumava a recitar amb camisa vermella i mitjons vermells i, per ell, poesia i activisme eren pràcticament sinònims. Traduït a diverses llengües va guanyar, entre altres, el Premi Joan Fuster d'Assaig (1999) i el Rosa Leveroni de Poesia (2003).
"La poesia viu de l'escriure extrem en tots els seus baixants, remuntades, oceans i planures", defensava el poeta. "Es manifesta en múltiples veus i diccions, tonalitats i mètriques, en abundosa proliferació de rims, en la estesa de la prosa alterant la vista de la convenció mètrica, en la condensació de la forma i la idea a través de la pura visualitat, i en tot el que sorgeix de la voluntat creativa que nua i gressola idees, sentiments i paraules per dir", afegia.
El 1977 debutava amb 'Tu'm és no m's . Desig/enuig . Escalaborns a la revista Tecstual .Una mica abans va formar part del Grup de Treball (1973-1975), que explorava els límits de la pràctica artística sense defugir el compromís polític i ideològic -a l'esquerra de l'esquerra-. Després seguirien obres com S'ha rebentat l'hospici (Cafè Central, 1985), La fi del món (Empúries, 1994), El desvari de la raó (Empúries, 1995), Cabrafiga (Emboscall, 2002) o M'he menjat una cama (2004).
Jordi Marrugat va retre homenatge a Carles Hac Mor, amb el pròleg que va escriure per a Obra Completa Punt U de l'autor (Pagès Editors, 2012). Marragut explicava que el poeta escrivia "contra les jerarquies espirituals i socials, contra el poder subjugador de les estructures lingüístiques, contra la cultura emprada com a eina repressiva". Als anys setanta, relatava Marragut, Carles Hac Mor, "abolia les normes de gènere convertint en poesia antipoètica l’escrit esbossat encara en procés, els versos sense unitat rítmica, les llistes de paraules, la narració, la prosa antilògica, les fotografies, unes instruccions, les obres per a escena, els retalls de textos propis i d’altri… L’única norma era la de no tenir-ne cap". Per Marrugat, l'obra completa de Carles Hac Mor, editada per Pagès Editors, és "una llamborda llancívola per enderrocar i reconstruir barricades: s’hi sent la llengua d’un alliberament que ja mai no podrà retornar a l’esclavitud".
