En l’època de la post guerra un jove amb moltes inquietuds, del qui ara es consideraria un emprenedor, va veure com per les circumstàncies familiars es va haver de traslladar a Madrid acabant amb els seus somnis de ser periodista/escriptor. Abans, havia tingut la sort d’haver pogut entrar a treballar de meritori a la revista Destino on va poder conèixer i conviure amb els millors periodistes i escriptors de l’època que han estat tot un referent de la literatura mundial: Josep Pla (amb la seva boina tan característica), Camilo José Cela, Álvaro Cunqueiro, Néstor Luján, Xavier Montsalvatge, Josep Maria de Segarra, Miguel Delibes, Raimon, Alberto Vázquez Figueroa i una llista inacabable de personatges que els més joves haurien de conéixer a través de les seves obres.
En el llibre Relatos en Mí Mayor que ha escrit l'Antonio Escudero Musolas, explica d'una forma senzilla, clara i concreta les seves vivències personals i les sorpreses que ens depara la vida. Els excel·lents consells que li donava l’editor de Destino, una revista que va començar sent falangista per convertir-se després amb la més “progre”. Josep Vergés, quan li deia que li agradava la seva forma d’escriure però que havia de llegir més Azorín, per no abusar dels adjectius.
A Madrid tot i que va col·laborar en diversos mitjans informatius, el Musolas com majoritàriament se’l coneix, va haver de donar un gir total a la seva vida i va demostrar que quan es té fusta i sobretot molta il·lusió és pot triomfar a la vida. Una empresa que no va ser fàcil però que ens relata amb el seu verb fàcil a través de les 312 pàgines del llibre com va triomfar creant Tecnigrama, la primera dedicada a fer estudis de mercat sobre les promocions de vivendes que estaven en venda tant a la capital com en l' àrea metropolitana de la capital. Al cap dels anys, es va estendre a tota Espanya.
L'Escudero Musolas ha escrit diversos llibres tan tècnics com de poesia dels que va ser reconegut amb diferents premis, ha donat conferències, ha fet molt per Catalunya a Madrid en els temps més difícils del franquisme, i ara ha vist complert el seu somni amb un llibre autobiogràfic on no tot són alegries. La vida acostuma a donar cops molt desagradables en els moments i les situacions més inesperades.
Particularment, Relatos en Mí Mayor m’ha tornat a recordar unes èpoques que també vaig tenir la sort de viure a Destino encara que ell ja no hi fos i una amistat que va començar per carta sense conèixer-nos -ara amb les noves tecnologies sembla impossible-, i que continua després de tants anys. I és que hem viscut moltes vivències junts...Però per separat. El millor serà que llegiu el llibre. Comprovareu que hi ha coses del passat que poden ser iguals o millors que moltes de les que ara sembla que siguin immillorables.
Jaume Rius
