Hi ha, en tot el poemari, una omnipresència de petons, metàfora de l'amor carnal, que solament ens porta allí d'on mai ens vam anar: a aquest altre ideal, més gran i més pur que el sexe, aquest ideal que perseguia amb totes les seves forces don Luis de Vargas en Pepita Jiménez abans d'enamorar-se perdudament d'ella. Una mica més gran que nosaltres: l'art.