El 7 d'abril de 2016 es va presentar a l'Aula dels Escriptors de l'ACEC el llibre Sobre el cielo imposible, de Santiago Montobbio, publicat en El Bardo i que continua i prossegueix als tres llibres publicats pel poeta en aquesta col·lecció (La poesía es un fondo de agua marina, Los soles por las noches esparcidos y Hasta el final camina el canto), amb els quals forma una tetralogia. La presentació va estar a càrrec de José Corredor-Matheos, del periodista de La Vanguardia Rafael Lozano i de l'escriptor i periodista Francisco Javier Sancho Más.

José Corredor-Matheos va afirmar que la poesia del poeta és fruit de la necessitat i respon a un impuls i un repte que sorgeix del seu propi interior, i va ressaltar el caràcter musical, i la important presència de la música en la seva poesia, i que és una música -va assenyalar- el que moltes vegades anuncia la poesia. Va citar el vers del poeta "El temps s'amaga en el misteri" per reflexionar sobre la qüestió del temps en aquesta poesia, la seva unió amb ell, i també la presència en ella del misteri. Va afirmar que el poema ha de ser sempre una sorpresa, i que no encerten els qui creuen que primer s'ha de pensar i després escriure. I que el mateix poeta se sorprèn del que escriu. Va afirmar que el poeta parla del misteri, i alhora que el poeta puja de nivell: converteix la realitat en símbols, la transcendeix i per això així en símbols la torna. Va assenyalar que la poesia de Santiago Montobbio es caracteritza per la humilitat i una saviesa antiga, i que respon a una set d'absolut i de misteri.

Francisco Javier Sancho Más va destacar la bella edició d'aquesta poesia en El Bardo, i la important aportació que aquesta històrica col·lecció ha realitzat a la poesia espanyola, i així va assenyalar que en ella es publicava el que no s'atrevien a publicar en altres llocs. Va parlar del coneixement de molts anys que té de l'obra del poeta, de l'espai que li han donat sempre en la revista Carátula, que dirigeix l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez. Va realitzar diversos comentaris i apreciacions sobre l'obra del poeta. Va parlar de San Juan de la Cruz, del que és un gran entès, i va traçar un paral·lelisme amb Santiago Montobbio. Va llegir fragments d'un poema en prosa, per considerar que era un text cabdal en la seva obra i com a origen de l'art en general. Va assenyalar també la presència de Barcelona en els poemes de Santiago Montobbio, i la manera en què la ciutat apareix, una manera tal -va dir- que amb aquests poemes aprens a tornar a Barcelona. Va parlar del caràcter conversacional que es pot apreciar de vegades en els poemes, una característica que li va  recordar a Ernesto Cardenal. Va acabar amb uns versos de Jorge Guillén.

Rafael Lozano va destacar l'edició en El Bardo d'aquests quatre llibres de Santiago Montobbio, un esforç que encaixa amb el seu perfil històric de compromís amb l'art. Va afirmar que "coherent" és un tret que torna a la seva ment com a paradoxa entorn de la seva poesia, i va explicar la seva manera de crear i d'escriure, les característiques que distingeixen les seves dues èpoques -de joventut i maduresa- i el que aprecia d'elles i com aquestes es complementen, i es poden llegir com un tot, i com en aquesta etapa de maduresa, en la vivència d'un artista immers en la creació es percep que entén i identifica aquesta amb la vida. Va assenyalar que aquesta coherència es manifesta fins i tot en les coincidències, i que en l'obra de Santiago Montobbio, "artista total, íntegre, vocacional, lliurat, sacerdotal gairebé, té sentit tot, les veus i els silencis, i també els poemes perduts".

Després d'aquestes intervencions, José Corredor-Matheos va convidar al poeta a llegir poemes. Santiago Montobbio va dir que, abans d'això, volia contestar breument a alguns dels punts tractats, i va llegir alguns poemes. A continuació es va entaular un viu, càlid i intens diàleg entre els presentadors i el poeta sobre múltiples qüestions, i que va mostrar la bona sintonia entre els quatre.