Eduard Sanahuja, Barcelona 1953, professor de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, s’ha proclamat guanyador dels Jocs Florals de Barcelona 2016 amb el poemari Teories del no. L’acte de lliurament del premi té lloc ahir, 4 de maig, coincidint amb l’inici de la Setmana de Poesia de Barcelona. L'obra la publicarà Edicions de 1984.
En paraules del president del jurat del premi, Antoni Vidal Ferrando, Teories del no «és una obra compacta, dura, treballada, amb una estructura minuciosa a través de la qual l’autor construeix un autèntic entramat filosòfic, estètic i moral». «Aquest premi suposa un nou i decisiu reconeixement a la seva ja llarga i consolidada trajectòria poètica», destaca Joan Perera, professor de la UB i company seu.
Sanahuja ha rebut diversos guardons al llarg de la seva trajectòria com a poeta: la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona el 1985, pel recull Hora baixa; el Premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó el 1987, amb el recull de poemes Doble joc; el Premi Ciutat de Terrassa-Raimundo Ramírez de Antón de poesia el 2001, per Cruels àngels de la mort; el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot, per Compàs d’espera (2005), i el Premi Maria Mercè Marçal el 2013 amb El llançador d’espases.
Eduard Sanahuja és titulat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Actualment, és professor titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura d'aquesta Universitat.
En poesia ha publicat El gos del Galiot (1981); Mirador (1983); Doble joc (1988); En defensa pròpia (1994); Compàs d’espera (2006); El llançador d’espases (2013), i l’antologia Sang barata (2015). Alguns dels seus poemes han estat inclosos a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001), i a 20 del XX. Poetas catalanes (2013). Com a traductor, ha traduït al català Prosa del Transsiberià (1992), de Blaise Cendrars, i Capsa d’escats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.
Sanahuja ha rebut diversos guardons al llarg de la seva trajectòria com a poeta: la Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona el 1985, pel recull Hora baixa; el Premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó el 1987, amb el recull de poemes Doble joc; el Premi Ciutat de Terrassa-Raimundo Ramírez de Antón de poesia el 2001, per Cruels àngels de la mort; el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot, per Compàs d’espera (2005), i el Premi Maria Mercè Marçal el 2013 amb El llançador d’espases.
En l'àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb tres poetes més, l’Aula de Poesia de Barcelona, de la qual en l’actualitat n'és el vicepresident.
