El 12 de maig de 2016 es van presentar els quatre últims llibres de Santiago Montobbio (reuneixen el conjunt de 942 poemes que va escriure en 2009 després de vint anys de silenci) al Centre de la UNED de Barcelona, en el qual el Montobbio és professor. La presentació va ser a càrrec de Mercè Boixareu, Catedràtica de Literatura, professora emèrita i exvicerrectora de la UNED, i que va ser Directora d'aquest centre i del Campus Nord-est de la UNED.
Al llarg de la presentació, la Dra. Boixareu es va referir al nihilisme de la poesia de joventut del poeta. Mercè Boixareu va comentar que la seva obra de joventut és més desesperada i trista, i més serena la de maduresa, caracteritzada per la plenitud, com pensava que era el cas de Santiago Montobbio i també, per exemple, el de Màrius Torres. Mercè Boixareu va assenyalar que en la nova producció del poeta es manté la temàtica i les imatges, i apareix també la poesia, com a motiu i com a salvació. El poeta es troba amb la poesia. La poesia apareix com alguna cosa insondable. Va destacar la presència enfront del no-res -que encara està en alguns poemes, però era una força omnipresent en la primera etapa- dels quatre elements en els títols d'aquests llibres, es va referir a l'oxímoron que alguns d'ells constitueixen -com Los soles por las npoches esparcidos-, i va glossar aquestes imatges. Va afirmar que en aquesta poesia no hi ha introspecció, sinó que és una poesia de percepcions -d'una vivència, un sentiment, una idea. També la seva espontaneïtat, la unió entre vida i poesia, i l'atractiva mescla d'una poesia molt evocadora al costat d'una altra poesia narrativa i explicativa -que és passeig, gaudir de la ciutat. I va comentar la presència de Barcelona en aquests poemes. Mercè Boixareu va assenyalar per acabar la primera part de la seva exposició que hi ha uns temes que tanquen la vivència de la poesia, i els va comentar, i que l'últim poema, en el seu vers final, manifesta la voluntat de viure.
Mercè Boixareu va mostrar un gran coneixement de la poesia de Santiago Montobbio i d'aquesta tetralogía, que ha anat acompanyant mentre ha anat publicant-se i que ara en aquest acte presentava al complet i com a conjunt. Després dels seus comentaris i apreciacions va realitzar algunes preguntes al poeta, a les quals aquest va contestar, així com, d'igual manera, el poeta va procurar referir-se a algunes de les apreciacions que de la seva poesia havia expressat, i van entaular per a això un distès, fresc, espontani i alhora molt intens diàleg, i van passar a la lectura de poemes. Tots dos -presentadora i poeta- van llegir poemes dels quatre llibres d'aquesta tetralogía publicada en El Bard per tancar les seves intervencions, poemes que jutjaven significatius i que podien il·lustrar alguns dels temes i motius dels quals s'havia parlat, i donar idea de les característiques i la varietat que distingeixen aquesta obra poètica.
L'acte va comptar amb una nodrida assistència, en la qual destacava la presència de companys i alumnes del poeta -actuals i de cursos anteriors, que recordaven les seves classes-, i va transcórrer en un ambient càlid d'estima, amistat i companyonia. Així va poder veure's tant en el diàleg del poeta amb Mercè Boixareu com en les intervencions d'alguns alumnes al final de l'acte, que van voler donar la seva apreciació de la poesia del poeta i també donar testimoniatge de l'orgull que és per a ells tenir-ho de professor.
