Amb la sortida del Tren Negre de la madrilenya estació de Chamartín el matí del divendres arrenca, com és tradició, la Setmana Negra de Gijón (inusual setmana de deu dies, fins al diumenge 17 de juliol). La seva XXIX edició, que semblava condemnada per endavant a la discreta transició cap a la celebració dels 30 anys en 2017 del festival de gènere més important del circuit hispànic, promet revolada.

Polèmica soterrada, que pot esclatar al moment més inesperat, encara que un explosiu botó de mostra ja va encendre l'espurna a les xarxes socials l'abril passat. Les causes: la completa absència d'escriptores dones entre els finalistes del prestigiós Premi Dashiel Hammett a la millor novel·la de gènere publicada en 2015.

Els autors nominats en la present edició són: Julián Ibáñez per Gatas salvajes (Cuadernos del Laberinto), Raúl Argemí per A tumba abierta (Navona), Marcelo Luján per Subsuelo (Salto de Página), Ernesto Mallo per La conspiración de los mediocres (Siruela) i Juan Bolea per Parecido a un asesinato (Martínez Roca). Difícil explicar aquest buit, més que per les preferències de l'equip de lectors de la Setmana Negra (SN) que va realitzar el sedàs o pre selecció de finalistes, tenint en compte el volum d'autores de gènere que van publicar obra en 2015, entre elles Claudia Piñeiro i Berna González Harbour, per exemple. Com sigui, l'episodi no passaria de l'anecdòtic si la mateixa absència d'escriptores dones no es donés en aquesta edició també entre els finalistes dels restants guardons de la SN: el Premi Memorial Silverio la Cañada a la millor òpera primera policíaca, el Rodolfo Walsh de no ficció, el Espartaco a la millor novel·la històrica i el Celsius a la millor novel·la de fantasia i ciència-ficció. Altra dada objectiva que va agullonar les veus crítiques d'escriptors, periodistes, experts i afeccionats al gènere, independentment del seu sexe, a les xarxes els últims mesos és que en les seves 28 edicions fins avui el Premi Hammett només va consagrar a una dona: Cristina Fallaràs en 2012 per Las niñas perdidas.

Un llarg palmarès de guardonats on hi ha curioses (o inexplicables) absències femenines com l'anomenada Dama del crim barcelonina Alicia Giménez Bartlett, mentre que diversos escriptors han repetit premi com Leonardo Padura o Guillermo Saccomano, o fins i tot fet triplet com Andreu Martín i Paco Ignacio Taibo II. El cert és que la resposta de l'organització de la SN no s'ha fet esperar, argumentant la neteja en el sistema de vots del nombrós equip o comitè de lectors encarregats de preseleccionar els finalistes al premi. Així com l'absoluta independència i neteja de procediments del jurat secret i renovat cada any encarregat de triar la millor obra. Especialment dolgut a les seves declaracions, i potser amb raó, s'ha mostrat el director de la SN Ángel de la Calle,  enfront de les acusacions gens pelegrines de la sospita del masclisme que sobrevola el festival i la seva organització. Entre altres coses perquè la SN històricament mai ho va ser i és cert. El festival va ser un dels pioners a donar veu a les denúncies internacionals del que ocorria fa anys en Ciutat Juárez quan el món desconeixia de l'existència de tal ciutat en el desert de Sonora.

I sense anar més lluny, en la passada edició de 2015 el festival va posar l'accent principalment en la violència de gènere dins i fora de la novel·la negra amb la participació de la hispanista francesa Cathie Fourez i es va fer altaveu de la mobilització social i les reivindicacions de gènere del Cono Sud, a través del moviment contra la violència masclista #NiUnaMenos, amb la participació de diverses escriptores d'Argentina i Uruguai com Selva Almada, María Inés Krimer, Gabriela Cabezón Cámara, Tatiana Goransky i Mercedes Rosende. Com sigui, més enllà de l'esperit i el missatge ideològic explícitament progressista del festival, les xifres són irrecusables i la polèmica està servida. Si tradicionalment la novel·la negra ha estat sempre un camp propici o fins i tot hospitalari envers el masclisme, la violència de gènere i la reproducció de les velles estructures patriarcals, tampoc la Setmana Negra de Gijón es El festival de gènere de Gijón arrenca el seu XXIX amb polèmica latent per l'absència d'escriptores dones entre els candidats a l'Hammett i restants premis

Com sigui, més enllà de l'esperit i el missatge ideològic explícitament progressista del festival, les xifres són irrecusables i la polèmica està servida. Si tradicionalment la novel·la negra ha estat sempre un camp propici o fins i tot hospitalari envers el masclisme, la violència de gènere i la reproducció de les velles estructures patriarcals, tampoc la Setmana Negra de Gijón es lliura d'aquesta ombra de sospita. I no ajuda en absolut la nòmina de convidats a la XXIX edició en la qual la desproporció entre escriptors i escriptores és flagrant. Entre els primers figuren signatures de pes internacional com Leonardo Padura, Petros Márkaris, José Carlos Somosa, Mauricio de Giovanni, Lorenzo Silva, Luis Sepúlveda, Mirko Zilahy i un llarg etcètera. Mentre que la representació femenina del gènere corre per compte de Rosa Ribas, l'argentina Claudia Piñeiro, la jutgessa Graziella Moreno i poques més. Encara que Lourdes Ortíz conduirà el divendres 15 una taula rodona sobre Dones i novel·la negra amb Marta Gómez Garrido, Montserrat Suáñez i Teresa Galeote. La polèmica està servida.