El cronista -amb el peu esquerre lesionat jugant amb una cadira-, va estar a punt de ser baixa i no poder assistir a la tercera expedició de la Plaquetona-Vilamarins, en aquesta ocasió a bord de la goleta turca Karya.
Es tracta de la varada de les tres noves embarcacions, números 7, 8 i 9 de la Plaquetona, flota errant de poetes, artistes, artesans i altres voluntaris que solquen, d'un lloc a un altre, el mar mediterrani des de fa un temps. Aquestes noves embarcacions de la Plaquetona-Vilamarins són: Cartes de cors i piques, d’Eloy Torre (cartes, sobres, segells i mata-segells enviats a una musa de la terra àstur); Niños de las estrellas, de Charo Mur (constel·lació d'estels i criatures ocultes, fràgils, que es transparenten en un desplegable, a manera d'acordió, com el de l’acordionista la música del qual acompanyava de fons a Mur); i, la tercera plaquette, Sub Jove: Cartas de tréboles y diamantes, de Carmen Borja (sobres i cartes de navegació mítica, en un collage de naips de pòquer, cartes del Tarot i una espiral de poemes en prosa (en paper jaspiat a mà), un dels quals va ser llegit per la poeta Neus Aguado, asseguda al costat del creador Beneyto, que representava pel seu compte una performance de mirades a la popa de la goleta turca).
M'arriben confidències d’infiltrats i missatges en clau de subagents de l'Agència Doble&Detectius informant que un tal Parra (que anava de proa a popa, desdoblegant-se, ara al costat de la sirena Lena Torre, ara al costat del comandant Carles Molins, autor del quadern de bitàcola Crònica d'extraordinàries expedicions, lliurada en mà a l'entrada) era en realitat un poeta disfressat amb mostatxo i barret blanc de mariner (tocat amb capell, com Iris Parra, poeta, Alberto Hernando, narrador, i tota la resta de la marineria assistent a l'acte de botadura -excepte un, per lesió, que portava el barret a la mà). Aquest doble agent o talp, dèiem, representava al seu amic Eloy Torre -un dels autors, tristament mort fa temps- que, al seu torn, fingia parlar amb Jaime Parra, en un clar joc de doble espionatge poètic.
Tropa de mariners en terra, duent a col·lació el famós poemari de Rafael Alberti del mateix títol, Marinero en tierra, ja que l'acció poètica sobre el mar va tenir lloc efectivament a bord de la goleta turca Karya, com indicàvem, sí..., però una goleta amarrada al port a fi d'evitar marejos i esglais a poetes hipertensos, narradors insomnes, pintors sensibles i altre públic assistent. Gairebé tots vestits de rigorós blanc i blau marí, com vesteixen els mariners de sempre, tant els de mar com els de terra (encara que algunes i alguns dels presents van trencar el protocol de l'etiqueta, potser per manca de recursos tèxtils o bé per esperit de rebel·lia sobiranista, tan estès avui per terra, mar i aire de Catalunya).
Els confidents també informen que la travessia literària va ser tot un èxit de concurrència de mariners i marineres en terra (encara que hi havia més passatge de l'habitual, no va ser necessari llançar per la borda cap dels convidats, risc que havia estat previst i anunciat en la mateixa invitació a l'acte).
