Dia 21 d'octubre a les 19,00 hores
Presentació i debat del llibre
La democràcia captiva
de Pau Miserachs
Aula Verdaguer
Ateneu Barcelonés
c/. Canuda, 6 Barcelona
 

Democràcia captiva, indignats i apartidistas, seguir negant que no es representen ni els del govern ni els de l'oposició posa al descobert una societat sumisa, una política desprestigiada, amb dirigents polítics acusats de mediocres, que volen esborrar la història, prohibir per fer amics i guanyar vots, ignorar als mitjans espanyols els radicales que diuen som els catalans quan en realitat els radicales són a l'extrema dreta o nuclis durs dels partits conservadors. No volen veure que ara tenim generacions que s'han format a les escoles en forma col·lectiva. Els temps ja aïlla, però no en temps de formació i de les amistats durables.Amb el temps ens tornem desafectes i no agrada el comportament dels polìtics que tenim, Veiem que no diuen la veritat i ens amaguen coses. Ara no volen parlar del deute públic espanyol que compromet la capacitat de despesa ni de com s'han menjat el fons de pensions posant en risc el pagament de les pensions de les que a més cobren impostos. La única solució que s'apunta és la de crear nous impostos quan el govern diu que els pot tornat a baixar. Incongruencies o contradiccions masssa fortes per creueren's que tot va bé. En temps de la dictadura foren els fills dels vencedors els primers a reaccionar contra la mateixa dictadura. Però hem comés l'error d'encomenar i de depositar la gestió de les llibertats a l'Estat. Els que no van surar ni es van voler comprometre amb el Movimiento Nacional eren els considerats perdedors. Aquesta és la veritat que pèrdura de la vida d'un país que ha acabat donant la raó als perdedors de la guerra civil. Una societat de llibertats no es pot configurar des de un espai de poder mogut per l'interès dels que no accepten les crítiques ni les protestes que encara hi són.. La societat de llibertats no es pot configurar amb la nostalgia de velles banderes que simbolitzen els totalitarismes, la violència del passat o la imposició d'una societat sense pensament que els radicales de derechas ens recorden de tant en tant. Cal veure les coses com són i no voler modificar-les artificialment perquè apareguin diferents. La democràcia s'ha d'alliberar de tot captiveri de la creació, de les idees i de la seva difusió. Caldrà seguir negant els qui no ens representen als crítics. La defensa dels valors democràtics passa sens dubte per un dels moments més baixos a la història de l'Espanya moderna. Cal fer real la història i explicar-la tal com és, sense amagar res. Caldrà també estimular el pensament i fer política protesta. Esdevé a més necessari recuperar la ciutadania el control i la gestió de les llibertats.