La Nau Comanegra va quedar petita per acollir als assistents, per admiració, afecte o curiositat, a l'acte celebrat en homenatge a Luis Romero (1916-2009) i en commemoració del seu centenari, el passat 24 de novembre.
Luis Romero va ser un home bo (segons diu Jean-Jacques Fleury, professor de literatura, en carta que va enviar des d'Albi) i una persona encantadora, que desarmava de l'encantadora que era (segons va fer saber als presents Juan Antonio Masoliver Ródenas, escriptor, catedràtic de literatura i crític literari). D'eclosió tardana, va irrompre en la narrativa espanyola a 35 anys gràcies a La Noria (premi Nadal 1951), i és sobretot conegut per les seves facetes de novel·lista (per exemple: Los otros, El cacique, Castell de cartes) i d'historiador (o de novel·lista-historiador: Tres días de julio, Desastre en Cartagena, Cómo y porqué mataron a Calvo Sotelo, entre altres), que li van portar alguns dels guardons més prestigiosos de les lletres espanyoles (a més del Nadal esmentat, els premis Planeta, Espejo de España i Ramon Llull). En l'última etapa de la seva carrera, va escriure sobre art, i especialment sobre Salvador Dalí, des d'una perspectiva molt personal deguda a la seva llarga amistat amb el pintor.
En un any en què se celebraven efemèrides literàries i centenaris de major resó, el de Luis Romero podria haver passat totalment desapercebut, de no haver estat per dues editorials que, de connivència amb la família, han tingut l'encert (o l'audàcia) de llançar-se a dos projectes de recuperació de la seva obra. D'una banda, Comanegra ha reeditat La noria. Per ajudar a que els seus capgirons donin unes quantes voltes més, la novel·la surt acompanyada d'un nou volum que, sense pretendre ser una nova Noria, intenta una visió polièdrica de la Barcelona d'avui de la mà de dotze autors actuals; completa la reedició un pròleg de Marina Espasa.
Per la seva banda, Calambur ha optat per Los otros, publicada inicialment en 1956, una novel·la intensa, menys coneguda però no per això menor. Relata, des de la perspectiva de múltiples personatges que d'alguna manera convergeixen en el drama, un atracament i el que li segueix, relat que ràpidament es converteix en una crítica social aspra i a estones descarnada, amb rivets de novel·la negra. Acompanyen la reedició un pròleg de Santos Sanz Villanueva i un estudi dels canvis que va obligar a introduir la censura. Ambdues obres porten epílegs del fill del novel·lista, en dos registres molt diferents, segons va ressaltar Sergio Vila-Sanjuán, periodista i escriptor, en el transcurs de l'acte.
Donar una nova vida a dues obres tan assenyalades dins de la narrativa espanyola de postguerra constitueix, per si solament, un homenatge a un autor que semblava haver anat caient en un immerescut oblit. Però reunir-se a parlar d'ell, a analitzar la seva obra i a rememorar algunes anècdotes era el polsim de sal que li faltava al guisat. Per això, i gràcies als bons oficis de Sergio Vila-Sanjuán, les dues editorials es van posar d'acord i, en el magnífic local de l'antiga fàbrica Lehman, per cert molt a prop de la casa on va viure bona part de la seva vida, i va morir, l'autor homenatjat, Comanegra va actuar com a excel·lent amfitrió de la trobada.
Les intervencions, moderades per Vila-Sanjuán, van ajudar a dibuixar un retrat, des de diferents perspectives, de l'obra, i també de la persona, de Luis Romero. El mateix Vila-Sanjuán va destacar la importància cabdal de La Noria com una de les grans novel·les de la postguerra, i de Tres días de julio com la primera gran crònica periodística de la guerra civil.
El fill de l'escriptor, Javier Romero Martinengo, va reivindicar la figura del seu pare a través no només d'algunes de les seves facetes literàries menys conegudes (poesia, literatura fantàstica o en els límits de la realitat, novel·les en català...), sinó també de la seva biografia, i del seu compromís ètic amb la veritat. Juan Antonio Masoliver Ródenas va barrejar records personals i evocacions literàries, i, en una intervenció que va saber a poc pel breu, va destacar el fons existencial en la literatura de Romero, així com alguns tocs poètics enmig de la seva prosa, seriosa i concisa. Segons Masoliver Ródenas, La noria és un recorregut no només geogràfic per la ciutat, sinó també un recorregut a través de les classes socials. I va destacar Tres días de julio com la primera obra sobre la guerra civil que enfronta, literàriament, als dos bàndols en pla d'igualtat, mèrit gens banal donada la seva data de publicació (1967).
Domingo Ródenas, professor de literatura de la Universitat Pompeu Fabra i crític literari, va realitzar un elaborat parlament en el qual va abundar en la reivindicació de l'obra de Luis Romero, especialment de la seva capacitat de creació literària i de reflexió, sovint innovadora, sobre la forma, tant si escrivia una novel·la (per exemple Los otros, amb l'ànima de la ciutat en primer plànol i de protagonisme col·lectiu, que, ja en 1956, usava elements de novel·la negra com a vehicle d'una demolidora denúncia social), com un reportatge novel.lat (Tres días de julio, amb una tècnica novel·lesca molt elaborada per ajuntar les diferents mirades individuals sobre el fet col·lectiu d'aterridora magnitud que va ser el desencadenament de la guerra civil) o art (Todo Dalí en un rostro, que és una anàlisi artística abraçant de ple la seva experiència vital amb Dalí, que alhora ho converteix en literatura). Joan Tharrats, fill del pintor Joan-Josep Tharrats, pare i fill grans amics de Luis Romero, va enllaçar records i curiositats del Cadaqués dels anys 50, 60 i 70, i sobretot del seu paisatge humà i intel·lectual, del que es va alimentar, i al que va alimentar, Romero. Des de la platea, el crític i escriptor J. Ernesto Ayala-Dip va comentar amb humor alguns detalls sobre el viatge que a principis dels 90 va compartir amb Romero a Madrid per negociar la constitució de l'ACEC com entitat independent de l'ACE, i el periodista Sergi Doria va evocar l'entrevista que li va fer en 2006, que va ser l'última en la vida del novel·lista. Joan Sala, d'editorial Comanegra, va tancar les intervencions en la seva qualitat d'amfitrió, explicant què li havia portat a decidir reeditar La noria, decisió a la qual, per cert, no havia estat aliè Joan Tharrats.
En 1990, l'ACEC va dedicar un homenatge a Luis Romero, en el qual destacats especialistes van analitzar críticament els múltiples aspectes de la seva literatura. Avui, un quart de segle més tard, un nou homenatge ens recorda a un autor d'indubtable independència i honestedat, innovador i renovador i l'obra del qual, pels seus valors literaris i humans, es manté avui totalment vigent.
Peu de foto:
Participants en l'acte, d'esquerra a dreta: Sergio Vila-Sanjuán, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Javier Romero Martinengo, Domingo Ródenas de Moya, Joan Tharrats i Joan Sala.
Cuadernos de Estudio y Cultura, Luis Romero
