Una de les promeses electorals del PP durant les eleccions generals del 2011 va ser l'eliminació del cànon digital, el sistema de compensació equitativa per còpia privada vigent des de 1996 pel qual es gravaven amb una taxa suports, equips i dispositius com a telèfons mòbils, ordinadors, discos durs i targetes de memòria. Era un d'aquests assumptes que encenien l'ànim del ciutadà mitjà, internauta o no.
I en efecte, el Govern del PP va anul·lar immediatament aquest sistema i ho va canviar per un altre en el qual aquesta quantitat que rebien les entitats de gestió de drets d'autor passava a carregar-se als Pressupostos Generals de l'Estat. Però dues sentències, una del Tribunal Europeu (al juny) i una altra del Tribunal Suprem d'Espanya (al novembre), van declarar que el sistema no s'atenia a dret per diverses fallades. Per això, el govern està preparant un document de treball per al futur sistema de compensació equitativa per còpia privada, que estaria basat de nou en una taxa a suports, equips i dispositius, com en el cànon digital. Així ho va avançar EL MUNDO el juny passat. Fonts del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport han confirmat a aquest diari que el document és només una eina de treball per a les negociacions entre l'Administració i els principals actors implicats, sobretot les entitats de gestió de drets d'autor i altres ministeris, com a Economia o Indústria. No s'han volgut referir al contingut d'aquest, que establiria algunes diferències pel que fa al cànon digital del període 1996-2011. La principal seria que, arran de la sentència Padawan del 2010 (que anul·lava el cobrament indiscriminat del cànon que existia fins avui), determinats subjectes quedarien exempts del pagament. Seria el cas de certes persones jurídiques, com l'Administració, o aquells que provessin que l'ús dels equips, suports i dispositius per a ús professional. L'exempció arribaria a certs consumidors finals i a figures no contemplades en el període 1996-2011, com les còpies llicenciades (que fan referència al streaming de música o pel·lícules). A més, s'establiria un sistema de reemborsament de les quantitats del cànon més senzill, inspirat en el model italià. Finalment, es tractaria d'un sistema menys rígid i més líquid, que s'aniria actualitzant i adaptant als canvis tecnològics amb el pas del temps.
En una recent entrevista amb aquest diari, el nou secretari d'Estat de Cultura, Fernando Benzo, va afirmar sobre una possible volta al cànon digital: "No podem tornar exactament al que teníem. Analitzem la realitat, perquè estan les còpies digitals, les llicències, l'emmagatzematge en núvol i un munt d'elements que es van desenvolupant. El primer que anem a fer és escoltar, fer una reflexió conjunta". Segons ell, "aquí hi ha molts interessos i molts punts de vista. Doncs anem a trobar aquest punt intermedi que satisfaci a tots. Buscarem formes que requeriran matisos, novetats, retocs. És aviat perquè digui quin és aquesta fórmula". La legislació espanyola reconeix el dret a la còpia privada, mitjançant la qual qualsevol persona pot tenir còpies de continguts protegits per drets d'autor (pel·lícules, música, llibres) per al seu ús personal. En compensació, els autors i titulars d'aquestes obres tenen dret a rebre una compensació econòmica, recaptada i distribuïda a través de les entitats de drets d'autor, com la SGAE o CEDRO.
La majoria dels països de la Unió Europea estableixen que aquesta compensació econòmica es disposi a partir d'una taxa o cànon a equips, dispositius i suports digitals (discs durs, telèfons mòbils, DVDs verges, targetes de memòria, etcètera), que els fabricants solen aplicar al consumidor. Alguns països, com Finlàndia, aplicaven el sistema anteriorment vigent a Espanya, amb càrrec als PGE. No obstant això, el problema legal al qual s'ha enfrontat el Govern és que tal com s'havia configurat el nivell de compensació anterior, aquell no era equitatiu i tampoc es podia calcular a priori. El sistema del període 2012-2016 establia una quantitat econòmica (que va començar sent de 8,6 milions d'euros i va acabar estancada entorn dels 5 milions) abans del càlcul del perjudici econòmic que suposava als creadors el dret a la còpia privada. Al final, la mateixa Administració ha reconegut que aquest perjudici arribava a quantitats que tripliquen i fins a quadruplican a l'establert des del govern. Malgrat l'arrencada en les negociacions, el procés per establir el nou sistema es preveu llarg i complex. En primer lloc, caldrà establir què s'entén avui per còpia privada, davant el canviant panorama tecnològic. I, a partir d'aquí, cada sector haurà de posar sobre la taula les seves particularitats, com, per exemple, la indústria musical amb el negoci del streaming. En qualsevol cas, sembla molt llunyà el panorama dels últims anys de l'anterior cànon digital, com 2011, quan es van arribar a repartir 115 milions d'euros entre autors i titulars de drets. Un aspecte igualment a tenir en compte és què passarà amb les reclamacions de les entitats de gestió pel perjudici patrimonial causat per la mesura del Govern des del 2012. Aquest podria ser d'entre 80 i 100 milions d'euros anuals, la qual cosa sumaria un total d'entre 320 i 400 milions d'euros (a pagar entre tots els espanyols), encara que la quantitat final haurien d'establir-la els tribunals.
En la seva última compareixença davant la comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, va rebutjar aquesta possibilitat: "La sentència del Tribunal Suprem no fixa responsabilitat patrimonial i, l'hi dic amb confiança, no és bé encoratjar a arribar a aquesta possibilitat on, segons el parer del Govern, no existeix tal responsabilitat. Mirem cap a com resoldre això i per a això ja estem treballant en això".
Article publicat al diari El Mundo 15-12-2016
