El dia 19 de desembre va tenir lloc la presentació del llibre Oh, si prudent i amb paraula lleugera... de J. V. Foix, editat per la Fundació J. V. Foix i Eumogràfic.
Després que Albert Tugues hagués donat la benvinguda, Margarida Trias va exposar breument el contingut del llibre: 28 entrevistes fetes a J. V. Foix i aparegudes en mitjans escrits —diaris, revistes o llibres— escollides d’un total de 40. També inclou, en un annex, la Carta al Director que Foix va enviar a la revista Destino després que hagués publicat l’entrevista que li havia fet Baltasar Porcel l’any 1967 i on aclaria uns quants punts amb els quals no estava d’acord. Trias va assenyalar que una part important de les entrevistes del volum són en castellà i que la primera en català és la que Albert Manent va fer a Foix el 1973 per a la revista Serra d’Or.
A continuació, Laureà Bonet, professor emèrit de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona i autor d’una de les entrevistes del llibre, es va referir a Foix i el va qualificar d’«antipoeta»; ell beu de la realitat que l’envolta. La seva escriptura poètica, va dir, constisteix en un joc de tensions entre el món oníric i la racionalitat. És, com és sabut, una síntesi o solució de contraris: raó i follia, el nouo i el vell... Així mateix, el va relacionar amb el surrealisme de Marcel Duchamp, amb un món nocturn, fosc, subterrani, el món del somni, però, alhora, amb un món lluminós, diürn, solar... Com el científic Averroes, Foix unia el clar i l’obscur.
Enrique Badosa va establir un diàleg amb Laureà Bonet i, entre altres, van convenir que el poeta és una mena d’alquimista verbal. A J. V. Foix, va constatar Badosa, no li agradava dir-se poeta sinó «investigador en poesia». També va destacar que el llibre d’aquest any complementa el que la Fundació va publicar el 2014, Amb mots de ben copsar, que incloïa un devedé amb l’enregistrament de les entrevistes fetes als mitjans de comunicació audiovisuals.
«La poesia lírica de Foix fascina i és també lúdica. Obeeix al seu desig expressat en un sonet de Sol, i de dol, quan diu, “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, així com manifesta el que des de molt jove va ser una aspiració seva, també continguda en un altre sonet: “I enmig d’orats i savis, raonar”.» Parlant de la mètrica, Badosa va recordar que Foix deia que la rima és a la poesia el mateix que un flascó és al perfum que conté.
Després de més d’una hora, acabada la presentació, el públic assistent va participar en el debat fent preguntes i donant la seva opinió sobre diversos punts que s’havien tractat.
