Aquest treball pretén rescatar dels enderrocs trossos de vida perduts sota la piqueta destructora del nou urbanisme i intentar donar continuïtat a la ciutat que segueix existint, coberta pel fals new-look de cartó pedra. Encara que sabem que sota l'escenografia falsa persisteix l'altra Barcelona, la que va sortint, insistent, com un tatuatge antic: La Barcelona dels barris, la de les vagues i bullangues, la dels moviments populars i la dels espais alliberats, la que va prendre la plaça Catalunya en el 2011, aquesta que es va oposar als edificis icones del nou skyline i avui sap riure's d'elles, la dels qui en la gran commoció d'aquests anys, van deixar les seves vides entre les restes dels seus pisos demolits o buidatges de veïns pels bancs.