Memòria del President de l’Associació a l’Assemblea General del 2017
acec8/3/2017
(Foto:gm)
| |
Tinc el gust de donar-los la meva benvinguda a l’Assemblea General i, seguint el precepte estatutari, de fer un succint balanç d’activitats, expectatives i propòsits de l’exercici present.
En ocasions anteriors ens hem vist abocats a un discurs poc entusiasta amb el panorama del futur immediat –sense pensar en el més llunyà–, i ens plau en aquesta ocasió de constatar que, tal com els relataré tot seguit, malgrat en molts àmbits i aspectes de les nostres activitats la realitat no convida a l’optimisme, en d’altres podem anunciar que s’albira la llum al final del túnel. I que els efectes d’aquesta bonanova, no com els d’alguns anunciades pels nostres governs, sí que seran perceptibles i apreciables per tots, i no només pels qui breguen als despatxos.
Començaré, si m’ho permeten –emulant el poema de Brecht–, per les qüestions per les quals malauradament encara no hem trobat solució. Continua un problema relatat des de l’ACEC en més d’una ocasió: que les lletres catalanes estan en una posició d’inferioritat i d’indefensió davant de les enormes tensions d’interessos del món actual, i que per tant han de ser objecte d’una discriminació positiva clara, contundent i decidida d’una banda; de l’altra, que tots els ciutadans de Catalunya tenen els mateixos drets i prerrogatives, tot i que no ho sembli en més d’una alta instància directament dependent dels poders de l’Estat. Reprenem així un compte pendent dels nostres últims anys de gestió, i que ve de lluny: que els escriptors que utilitzin idiomes diferents del català tinguin accés a beques i ajudes per la creació literària i per la traducció. Malauradament, les instàncies administratives on ens hem adreçat, més enllà de les bones maneres i paraules, han mostrat una nul.la sensibilitat sobre el cas. D’on han de sortir els recursos necessaris és una qüestió delicada en la situació actual, però hem de continuar creient que no hi ha res irressoluble si totes les parts hi posen coneixement, sentit comú, convicció d’entesa i bona voluntat.
L’any passat els parlava de les expectatives immediates en referència a l’estatus de CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos), i avui, tot i que imagino que els qui de vostès hagin seguit al cas a la premsa ja n’estaran al corrent, em complau anunciar-los que gràcies a les directrius europees d’obligat compliment, l’esmentada entitat de gestió es regirà de nou per la normativa dins de la qual va ser creada. I que, per tant, es recuperaran els ingressos corresponents a la còpia privada, actualitzats als nous suports tecnològics, cosa que repercutirà en els ingressos corresponents a les entitats que en formen part, l’ACEC entre elles. La millora de les aportacions ja començarà aquest any, però serà a partir de l’any que ve que el guany serà substancialment apreciable. El país ni el món no estan per triomfalismes, però em sembla una molt bona notícia que l’Associació –a més d’altres– vegi la llum al final d’un túnel que ens ha tingut, cal dir-ho explícitament, al límit de l’extinció com a entitat.
L’aportació de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes) es manté tal com estava, cosa que cal considerar també una dada favorable, i s’ha reprès, tot i que de moment en forma d’aportacions puntuals sobre una activitat concreta, la col.laboració amb l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), depenent de l’Ajuntament de la ciutat. L’activitat, aquest any, ha estat una taula rodona titulada «La Literatura davant la transformació de Barcelona.»
Amb la nova situació, estem en condicions de mantenir els serveis de l’Assessoria Jurídica, i consolidar les prestacions de la pàgina web.
S’han continuat les activitats dels cicles «Escriptors a la Xarxa» i «Veus Noves», i un de nou, «Caos». En una sèrie conjunta amb l’Ateneu Barcelonès, «Llegir en català», l’AELC, l’AJELC i el PEN Català, s’ha organitzat una taula rodona sobre «Amor i literatura»; i, inclòs en la Setmana de poesia de Barcelona, un acte sobre «Poesia i anarquisme».
Dins de les activitats anuals de més llarg abast, s’han celebrat les XVenes Jornades Poètiques dedicades a «La poesia àrab i jueva. Tradició i actualitat», i s’han concedit el XIXè Premi de Traducció Ángel Crespo a Celia Filipetto per la traducció de l’italià de La niña perdida, d’Elsa Ferrante, i el VIIè Premi José-Luis Giménez-Frontín a Joaquim Marco.
Tornant per acabar a l’àmbit general, podria repetir el que els vaig dir l’any passat sobre la indigència intel.lectual i d’objectius d’uns gestors culturals, sobre les polítiques desorientades, vacil.lants i mancades de contingut que patim. Algú va dir que cultivar les severes disciplines de l’esperit és com nedar contra corrent: si no s’avança es retrocedeix. Mal que se’ns vulgui vendre el contari, els asseguro que hi ha moltes parts del món, i algunes molt a prop, on s’avança. Aquí també retrocedim quan augmenta el diferencial amb les cultures veïnes, i el repte és nedar contra corrent amb més energia que mai, perquè per poc que s’aconsegueixi, sempre haurà estat alguna cosa.
El missatge final no gosa ser d’optimisme, que com a concepte pot semblar fins i tot grotesc dins la sotsobra general de la gestió de les lletres, i de la cultura en conjunt, però sí d’una raonable tranquil.litat. Esperem la consolidació i l’ampliació de les millores estructurals per l’any que ve.
MdP
B., 7 de Març de 2017
|
|
|
|
|
