“Fins a a la més perfecta reproducció li falta alguna cosa: l'aquí i l'ara de l'obra d'art, la seva existència sempre irrepetible en el lloc mateix en què es troba”, escrivia Walter Benjamin en 1936 en un dels seus assajos més coneguts, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. 
 

Han passat 81 anys des de llavors i avui gairebé tot és reproduïble, gens sembla escapar d'aquella reproducció tècnica a la qual al·ludia el filòsof alemany i que ha redefinit el concepte d'art. Avui, anunciava ja Benjamin, “l'art pot doncs comptar amb un efecte que és tant major quan més s'orienta a la reproductibilidad”. La fotografia va ser el primer art que es va definir pel seu caràcter reproduïble i, després d'ella, el cinema per, posteriorment, seguir amb l'art pictòric i escultòric. L'escriptura, no obstant això, no va quedar aliena a aquest procés, al contrari, pot ser que  tot comencés en l'escriptura després de la invenció per part de Gutenberg de la impremta. La impressió de textos va permetre la reproducció en sèrie dels textos manuscrits que conservaven l'aura de l'irrepetible precisament pel seu caràcter manuscrit, però el contingut del qual se sotmetia a la dinàmica de la reproducció. S'esborrava així el “aquí i ara” que els definia: la seva lectura podia realitzar-se en qualsevol lloc i a qualsevol moment, ja no era necessari acudir a aquest primer i únic manuscrit. 

El pas de l'escriptura a mà a l'escriptura a màquina va suposar evidentment un canvi, però la gran revolució va arribar amb els ordinadors: l'escriptor canvia, esborra, corregeix en un text materialment inexistent reflectit en una pantalla. En imprimir-se el text, gens queda dels rastres del process creador. L'escriptor intervé per mediació del teclat sobre el text, on les ratllades ja no són necessàries, amb un sol clic pot eliminar l'escrit, per corregir aquest error tipogràfic o per canviar aquesta coma que mai es va haver de posar. Amb els ''Duels de màquines d'escriure'' volem restituir als textos els traços del procés d'escriptura i dotar, almenys per uns dies, als textos de el “aquí i ara”; volem, en definitiva, restituir als textos la seva aura, la “trama particular d'espai i temps”, en paraules de Benjamin, “l'aparició irrepetible d'una llunyania per propera que aquesta pugui trobar-se”.

Durant quatre setmanes, en les llibreries de Barcelona No Llegiu (Carrer Pons i Subirà, 3) i Malpaso (Carrer Diputació, 331) en dimecres alterns, dos escriptors s'enfrontaran a una màquina d'escriure, símbol d'aquest procés creatiu que l'ordinador ha fet invisible. Durant dues hores els escriptors es “barallaran” davant un teclat que no permet borraduras: els textos seran mecanografiats i totes les correccions i modificacions es faran a mà, en les vores de les fulles, deixant així sobre el paper el traç gràfic del procés d'escriptura, que deixarà de ser un acte de la intimitat per mostrar-se als lectors, per fer-se visible en un “aquí i ara” que no admet reproducció. 

Conscients, no obstant això, que la reproductibilidad defineix la producció artística contemporània, dels textos mecanografiats i corregits a mà pels autors es faran 25 còpies, que seran sortejades o regalades pels llibreters als seus lectors.

Jordi Puntí vs Pablo Martín Sánchez 

Dia 22 de març a les 17,00 hores, llibreria Malpaso
Llucia Ramis vs. Álvaro Colomer

Marina Espasa vs. Jordi Nopca

Toni Hill vs Juan Vico

Durant el duel es podrà visitar als autors i demanar exemplars dels seus llibres signats.