En aquesta obra, veritable «art poètica» de la traducció, el poeta, assagista, periodista i editor Enrique Badosa realitza dos exercicis en un: estableix la seva pròpia teoria de la traducció literària i l'acompanya d'una antologia amb la seva versió al castellà de poemes en diverses llengües (alemany, català, francès, anglès, italià, llatí i portuguès). Grans noms de la literatura universal es donen així cita en aquest llibre —Rilke, Leopardi, Catulo, Dante, Mallarmé, Poe, Horaci, Baudelaire, Yeats, Petrarca...—, i trenen un veritable diàleg amb altres poetes contemporanis, per sobre dels segles, entorn de «la temptació de la paraula», que és també la temptació de tota traducció poètica.

Enrique Badosa és considerat un dels més sòlids poetes en llengua castellana de l'anomenada Generació del 50. Sine tradere és una selecció personal d'alguns dels poemes que han explicat en la seva vida com a poeta, i d'aquesta manera els ret el millor homenatge possible: traduirlos.

«Que per què es tradueix poesia, doncs? A més de raons culturals i especialment literàries, el poeta dotat per traduir o qui només tingui talent de traductor experimenten aquesta mena de mandat que també prové de la «temptació de la paraula»...

Enrique Badosa va néixer a Barcelona,  ciutat en la qual es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Va exercir el periodisme cultural a El Noticiero Universal i a diverses revistes nacionals. Així mateix, al llarg de més de vint anys va dirigir el Departament de Llengua Espanyola de Plaza&Janés, on, a més d'altres col·leccions, va dur a terme les que van ser molt importants «Selecciones de Poesía Española» i «Selecciones de Poesía Universal».

La seva obra poètica sempre s'ha manifestat amb originalitat creadora i independent de corrents estètics i de modes conceptuals, la qual cosa el situa com un dels més rellevants poetes de la Generació del 50 més rellevants. El 2010, Funambulista va publicar la seva llavors obra completa, Trivium (augmentada amb de Segunda silva), que Joaquín Marco desglossa d'aquesta manera: el poeta líric, en llibres com a Baladas para la paz, Marco Aurelio,14 i Ya cada día es más noche; el epigramàtic: Dad este libro a las llamas, Epigramas confidenciales i Parnaso funerario i la poesia de viatges: Mapa de Grecia, Cuadernos de Barlovento i Relación verdadera de un viaje americano. També és el celebrat traductor d'Epodos i Odas de Horacio, de la lírica medieval catalana i d'extenses antologies de J. V. Foix i de Salvador Espriu. Entre els seus assajos, destaca el molt estudiat i debatut Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) i La tentación de la palabra (2013). Ha rebut el Premi Francisco de Quevedo en 1986, el Premi Ciutat de Barcelona en 1990, el Premi Fastenrath en 1992 i el Premi José Luis Giménez-Frontín en 2010.