Presentació del llibre Sabias. La cara oculta de la ciencia

D'Adela Muñoz Páez

Amb: Ma. Ángeles Cabré y Anna Caballé

Llibreria Documenta. c/. Pau Claris, 144 - Barcelona

Qui va ser Enheduanna? I Émilie de Châtelet? Per què els mestres cerveceros consideren la seva mestra a Hildegarda de Bingen, una monja del segle XI? Qui va ser la súbdita de Felipe II que va fer "un servei, que penso és el major, en qualitat, que quants han fet els homes"? Va ser Marie Curie mereixedora dels dos premis Nobel de ciències que va rebre? Hauria estat possible desentranyar l'estructura de l'ADN sense el treball de Rosalind Franklin? Per què és tan desconeguda la dona que va desentranyar l'estructura de la penicil·lina? Quin paper van tenir les dones durant l'Edat de Plata que la ciència va viure en la Segona República espanyola?

"En aquesta obra rescatem la història d'algunes de les dones que han fet contribucions rellevants en la ciència però afegint un valor històric. No podríem entendre la transcendència del que aquestes dones van fer necessitem conèixer el context en el qual van viure", explica l'autora.

En aquest passeig històric descobrim que fins ben entrat el segle XX, les dones van tenir vetat l'ingrés a les universitats i l'exercici de moltes professions que requerien estudis, i que abans havien estat expulsades de les biblioteques dels monestirs, els centres on es va refugiar el saber durant l'Edat Mitjana. No obstant això descobrim que sempre va haver-hi dones que van dedicar la seva vida a la ciència encara que els assoliments de la major part d'elles van ser esborrats dels annals de la història de la ciència o les seves contribucions els van ser arrabassades, fins i tot a unes altres, com a Hipatia d'Alexandria, les van matar.

"Comparat amb anys enrere no estem tant mal, el 38% del personal investigador d'Espanya som dones. El problema és quan ens fixem en els nivells superiors on aquesta xifra cau al 20% si parlem de dones catedràtiques", apunta Adela Muñoz, qui malgrat tot és optimista davant aquesta progressió positiva tenint en compte que en 2007 el nombre de catedràtiques espanyoles rondava el 7%.

"És important augmentar la visibilitat de les dones científiques la presència de les quals és gairebé inexistent en premis com els Nobels de ciència que no representen ni el 3% dels guardonats, així com –posa l'accent principalment la investigadora- conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania i en concret als més petits sobre l'estereotip que la ciència és cosa d'homes, quan no ho és".

Sabias. La cara oculta de la ciencia és a més un homenatge a la dona científica que ha lluitat al llarg de la història.

Adela Muñoz Páez és catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat de Sevilla. Ha realitzat una gran part del seu treball de recerca en fonts de radiació sincrotrón de Gran Bretanya, França, Japó i Espanya.

En 2012 va publicar l'assaig Historia del veneno. De la cicuta al polonio, i en 2013 el llibre electrònic La buena mujerte, tots dos a l'editorial Debat. En 2013 va publicar les biografies de Marie Sklodowska-Curie i Antoine Lavoisier en la col·lecció de RBA Grans Idees de la Ciència, que han estat traduïdes a l'italià, francès i rus i publicats en 2016 per National Geographic.

Adicionalment ha impartit més de 30 seminaris i conferències sobre dones científiques en múltiples centres universitaris i publicat articles en diversos mitjans de premsa. Des de març del 2016 realitza la representació teatral Científicas pasado, presente y futuro al costat d'altres quatre investigadores de la Universitat de Sevilla. En 2015 li va ser concedit premi Meridiana de l'Institut Andalús de la Dona de la Junta de l'Andalusia, per la seva trajectòria professional i personal.