El president del CoNCA, Carles Duarte, ha destacat avui que aquest any hi ha una especial mirada cap a València -dos dels premiats són originaris d'allí- i cap al públic jove, alhora que ha sostingut que tots els distingits compten amb un perfil i unes trajectòries molt diferents, encara que tots "són ambaixadors de la cultura".

Duarte ha reclamat més presència social de la Cultura perquè "no és un luxe, és el que som" i ha agregat que "som una construcció cultural i obviar-ho és un acte suïcida, és renunciar a ser".

El cantant Raimon, molt satisfet, ha rememorat els seus inicis a València, així com la seva pertinença a una banda de música com flautí i a una coral, i "després m'he dedicat a fer cançons i a cantar, que és el que creia que havia de fer, primer d'una forma visceral". "Avui estic content que em premieu perquè, si us descureu, a partir del 28 de maig s'acaba la conya", ha bromejat.

A Albert Serra, premiat per la seva singular aposta com a director d'un cinema experimental i creatiu, li sembla que l'ofici a què es dedica és un "art difícil i molt car, complex de finançar-se" i que sempre realitza sent "fidel al criteri artístic".

Una reivindicativa Emma Vilarasau, que ha opinat que el teatre ha resultat ferit en aquests anys d'IVA cultural al 21% i a la qual se li reconeix la seva professionalitat al món del teatre i la televisió, creu que ha tingut molta sort per "ser feliç" fent el que fa i no ha deixat passar que forma part d'un llegat, amb grans actrius precedint-la com la seva enyorada Anna Lizaran i altres joves "molt potents que faran que el teatre segueixi viu".

El director del Saló del Còmic, Carles Santamaría, premiat per la seva perseverança en haver situat "el dibuix, el còmic i la il·lustració com una de les millors vies per promoure la lectura i el coneixement", ha agraït el guardó i ha mantingut que en els últims anys, finalment, s'ha aconseguit que tingui "la mateixa consideració que altres disciplines com la literatura". "Hem fet un gran treball, però el millor està per venir", ha asseverat.

L'editor Josep Cots, al capdavant d'Edicions de 1984, on ha descobert nous valors de la literatura catalana, ha desvelat que és la primera vegada en la seva vida que rep un premi, que interpreta com "un reconeixement a la lluita i el treball dut a terme per les editorials independents, lluitant sempre per la seva supervivència".

L'assagista valencià Joan Francesc Mira, distingit per la seva contribució a la cultura amb una llarga trajectòria com a assagista, historiador, biògraf, novel·lista o crític literari, ha dit que al llarg de la seva vida ha tocat moltes tecles "per pura necessitat". "Al meu m'hauria agradat viure en un país normal com Dinamarca i no haver-me de preocupar per aquestes "collonades" de la llengua o la història", ha postil·lat.

El compositor Hèctor Parra, un dels catalans més internacionals, amb residència a París i del que es destaca la seva "expressivitat en el discurs compositiu", ha agraït poder compartir el premi amb persones a les quals admira i ha afirmat que el que li falta a la cultura catalana "és creure-li-ho de debò".

La fotògrafa Maria Espeus, nascuda a Suècia i instal·lada a Barcelona des de 1977, a la qual es reconeix la seva contribució a la fotografia i al cinema publicitaris des de llavors, ha indicat que el premi "és una mica confirmar que no ho faig tant mal", mentre que la representant del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Mercè Pérez, ha mantingut que el premi ho és "a un gran nombre de directors i cantants".

En nom de la Fundació Apel·els Fenosa ha intervingut Josep Miquel García, qui ha destacat que l'entitat promou l'obra d'un artista pertanyent a una "generació oblidada".