Enamorat de la literatura llatinoamericana –va aprendre castellà a Cuba- va ser també traductor a l'hongarès de García Márquez, Borges o Vargas Llosa i va deixar a Barcelona una ingent labor cultural com a redactor cap en la revista literària Quimera i més tard en la secció de cultura de  El Observador per acabar fundant la revista Lateral, emparant-se en una cita de Canetti que assegurava que "el decisiu és el saber tort, lateral'.

I encara que no eren temps fàcils per a una revista cultural -quan el són?- va mantenir heroicament la publicació durant 13 anys i a la llarga aquest punt de trobada de periodistes, editors i escriptors, es va convertir en el brou de cultiu d'una nova narrativa en castellà amb noms avui tan reconeguts com Juan Gabriel Vásquez, Mathias Enard (avui premi Goncourt), Jorge Carrión, Juan Trejo, Eloy Fernández Porta, Gabriela Wiener i, especialment, Robert Juan-Cantavella, que exercia com a redactor cap. A les seves pàgines es va arribar a publicar textos de Jelinek o de Kertész, abans que rebessin la llum del Nobel. Una de les primeres entrevistes amb un tal Roberto Bolaño, va aparèixer allí. L'enyorada revista recentment 'va celebrar' els deu anys del seu tancament i en els actes d'homenatges es va fer palès que Dés s'enfrontava a una terrible malaltia.

Fa vuit anys va tornar al seu país per dedicar-se per complet a la literatura de ficció. Al seu apartament de Buda va escriure Barroco de Budapest i La novela gastronómica de mi madre,  Era soci de l'ACEC i per un període de quatre anys va pertànyer a la seva Junta Directiva