Ahir va morir a Barcelona a causa d'una malaltia cardíaca el prestigiós escriptor i traductor catalanoportuguès Manuel de Seabra. Tenia 84 anys i havia desenvolupat una extensa obra com a autor, sobretot de narrativa en portuguès des de començament dels anys cinquanta –que en alguns casos havia traduït al català–, però els lectors catalans el recordaran com un dels traductors que més van fer, des dels anys de la transició, per oferir-nos versions dels escriptors més prestigiosos del segle XX. El catàleg és immens, però caldria recordar les versions al portuguès que va fer de Salvador Espriu, Fèlix Cucurull, Pere Calders i Víctor Mora –d'alguns dels quals va ser amic– i el seu activisme com a defensor dels drets dels escriptors, que el va portar a la presidència de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya. Pel seu suport a la cultura catalana va rebre la Creu de Sant Jordi el 2001.

Home d'una capacitat de treball enorme i d'una curiositat sense límits, De Seabra va col·laborar amb Joaquim Horta en la traducció de la vasta obra de Vladímir Maiakovski en quatre volums per a l'editorial Laia. Després també incorporarien en català el seu teatre. Del rus també cal destacar la versió d'El Mestre i Margarida, de Mikhaïl Bulgàkov, a finals del segle passat. Un dels seus estudiosos, August Bover, recorda que el seu primer viatge a Catalunya no va tenir lloc fins al 1954: “Va estar-se a Barcelona durant poc més d'un any i, tot i que ja parlava català, ho va aprofitar per assistir a algunes de les classes clandestines de llengua catalana que s'hi feien. Però el cert és que, aleshores, ja havia traduït i publicat, amb la col·laboració d'Antoni Ribera, una extensa antologia de contistes catalans: Os melhores contos catalães, així com nombrosos poemes d'Agustí Bartra –poeta amb qui l'unia una gran amistat des que era adolescent–, escampats per la premsa portuguesa. I és que, per a ell, llengua i literatura són indissociables, i li és difícil adquirir una llengua i renunciar al plaer de conrear-la literàriament.”

Pont entre cultures, De Seabra va aproximar infinitat dels grans noms dels clàssics moderns, va ser corresponsal de l'Avui a Lisboa, amb Vimala Devi va fer els diccionaris català-portuguès de l'Enciclopèdia i, fins i tot, va ser traductor a l'esperanto i va fer una interessant i controvertida versió de la poesia completa de Mao per a Edicions Proa.