El periodista, filòsof, col·laborador de TV3 i Catalunya Ràdio Carles Capdevila ha mort aquest dijous als 51 anys, com a conseqüència d'un càncer de còlon. Tenia la malaltia des del 2015. Ell mateix va publicar al diari "Ara", que dirigia en aquell moment, un article en què explicava que li havien diagnosticat aquesta malaltia pocs dies abans de fer 50 anys. En aquella columna hi deia textualment: " Fins que me'n pugui desfer, el càncer m'acompanya, i és lògic que a les meves dèries habituals, que ja coneixeu i que inspiren aquests articles, ara s'hi afegeixi la dèria per sobreviure." L'any passat va rebre el Premi Nacional de Comunicació i va ser molt crític amb la professió quan va recollir el guardó:

"Els periodistes quan ens convé anem de guays i defensem la nostra influència però quan van maldades, quan el món va cap al desastre, com ara, dissimulem i de forma hipòcrita diem que com simples miralls del que passa, no és veritat, no és això companys. En som còmplices d'aquest món mediàtic que dona veu al que crida més, on és més fàcil sortir a la tele i fer l'idiota que sortir-hi per la teva preparació."

"Els poders, tots ells, no suporten la llibertat de premsa. Aquesta va ser la meva gran decepció durant els 5 anys que vaig dirigir l'Ara, el desvergonyiment amb el que reps pressions i amenaces indica una mala salut democràtica. Els polítics es prenen massa seriosament el que publiquem, el periodisme polític n'és còmplice i culpable també, crec que cau massa en el joc de l'intercanvi de favors i molts dels qui ens governen acaben obsessionats amb què diem d'ells i hi dediquen massa temps i energies."

Carles Capdevila va fundar el diari  Ara i el va dirigir durant cinc anys. Va comunicar als seus treballadors que deixava la direcció del diari que havia fundat sense abandonar l'humor: "Res, us vull anunciar que el consell d'administració, que els amos de l'empresa, quan vaig tornar, em van fer una oferta generosa per deixar la direcció de l'Ara, i per ocupar una plaça més adequada a la meva situació i que la vaig acceptar agraït. Penso que és el millor pel projecte i també per mi, per tant, ara i aquí, us anuncio formalment que deixo de ser el vostre director per sempre, us acabeu de lliurar de mi com a jefe."

La seva trajectòria en premsa va passar pel diari Avui, on va ser cap de la secció de Societat entre 1989 i 1990; pel diari Sport, on va treballar de corresponsal a Nova York entre 1992 i 1994, i també va escriure articles d'opinió a l'Avui, El Periódico  i el 9 Nou.

Pel que fa a la seva etapa televisiva, havia col·laborat als programes "Divendres" i a "Els matins" de TV3. A més, va crear l'"APM", va dirigir i presentar el programa "Qui els va parir", va ser subdirector i guionista del "Set de notícies" i dels "Malalts de tele", pel qual va rebre un premi Ondas el 1999.

Capdevila també va ser un home de ràdio. Va arribar a Catalunya Ràdio de la mà d'Antoni Bassas per dirigir "Alguna Pregunta Més", dins d'"El matí de Catalunya Ràdio", entre els anys 2000 i 2007.

Més tard i durant quatre anys va dirigir el programa "Eduqueu les criatures", que va rebre el premi Ràdio Associació 2010 al millor programa de ràdio de Catalunya. També va continuar col·laborant a "El matí de Catalunya Ràdio" i al programa "Hoy por Hoy" de la Cadena SER.  Capdevila també era escriptor. Va publicar sis llibres sobre educació, comunicació i humor, així com contes dins del col·lectiu Germans Miranda.

A la darrera etapa de la seva vida, tenia molt clar que volia vèncer la malaltia, dedicar-se com va dir textualment a "l'únic marrón de veritat" que tenia i allunyar-se de tothom que no tingués sentit de l'humor.