XXX Semana Negra de Gijón, del 7 al 17 de juliol
Matías Néspolo6/7/2017
(Foto:)
| |
Molta aigua ha corregut sota el pont des que l'escriptor asturià-mexicà Paco Ignacio Taibo II reunís a una trentena d'autors en 1988 per organitzar a Gijón la primera trobada internacional de novel·la policíaca en la península. El gènere encara carregava amb dubtós estigma de literatura menor o popular, però a més dels prejudicis l'organització de la festa va haver d'enfrontar-se des de llavors a canvis de governs, denúncies, incidents, crisis i retallades pressupostàries, polèmiques i hostilitats de tot tipus -fins a les inclemències impositives de l'actual Govern que van estar a un pel d'arramblar amb tot en l'últim any- per convertir-se tres dècades després en el festival de novel·la negra de referència mundial en llengua castellana.
"Manuel Vázquez Montalbán ho deia en termes de Pierre Bourdieu: el gènere no existia, el camp cultural de la novel·la negra a Espanya l'hi va inventar Paco Ignacio Taibo II i la Setmana Negra de Gijón", recorda Ángel de la Calle, director de la festa des del 2012, ultimant els preparatius de la XXX edició de la Setmana Negra (SN), en l'antiga drassana naval de Gijón del 7 al 16 de juliol. "Avui per a la novel·la negra hi ha camp cultural, prestigi, circuit i molt interès", resumeix el director recuperant una vella consigna montonera: "Resistir és vèncer", a to amb les idees de l'esquerra revolucionària que, d'alguna manera, han marcat des de sempre la ideologia de la gran família del gènere policíac. "La literatura pot amb l'ombra. Cada Setmana Negra que muntem guanyem una mica. Sortim vius de totes les circumstàncies i celebrarem altres 30 edicions més", vaticina de la Calle
En concret, es refereix a l'última batalla contra la penalització impositiva del Govern del qual el festival surt viu de miracle en un aniversari crucial. L'ajuntament de Gijón va retardar els pagaments del 2016 i "amb l'aplicació de la Llei Montoro, els 30.000 euros que devíem a Hisenda es van transformar en 100.000", resumeix el director. "Com que no (...) al dia, no podíem rebre la subvenció per aquest any, però hem aconseguit sortir d'una situació delicadíssima, ja tenim un pla de viabilitat i la SN no corre perill", tranquil·litza, sense obviar la duríssima conjuntura de l'últim lustre en el qual "tres de cada quatre euros rebuts van ser retallats". Des d'aquesta austeritat -que "el públic no notarà", promet- es prepara el XXX aniversari "tornant a l'esperit reivindicatiu i contestatari dels orígens", anticipa de la Calle. Els grans mestres d'aquella primera edició: Vázquez Montalbán, Jean-Patrick Manchette o Donald Westlake ja no estan entre nosaltres, però sí els joves de llavors: Juan Madrid, Jorge Martínez Reverte i José Luis Muñoz, que avui són cap de cartell i als quals el festival ret homenatge 30 anys després. Al costat d'ells, els nous com Leandro Pérez, Agustín Martínez o Javier Castillo, "que segurament seran els grans noms d'aquí a unes dècades", aventura el director.
La SN entre els seus mèrits també té aprendre dels seus errors. Si en la passada edició del 2016 va ser criticada per l'absència d'escriptores entre els seus premis emblemàtics (Hammett, Walsh, Celsius, Espartaco i Silverio la Canyada de primera novel·la), l'edició d'aniversari ve vacunada contra qualsevol besllum masclista des del seu cartell, que ho signa per primera vegada una dona: la catalana Carme Solé Vendrell, Premi Nacional d'Il·lustració, amb un treball dedicat a la crisi dels refugiats. De les tres exposicions programades -una dedicada als sastres asturians en perill d'extinció i una altra fotogràfica sobre la presó de Villabona UTE (Unitat Terapèutica i Educativa)-, la central és temàtica i apunta en aquesta adreça: Visualitzant el maltractament: la violència de gènere en el còmic, les imatges del qual s'inclouran, com és tradició, en el llibre catàleg que regala el festival. Així mateix la presència femenina, tant entre els finalistes dels esmentats premis com entre els 130 autors convidats, està més que compensada i té un gran empaquetatge amb noms com Laura Restrepo (Colòmbia), Rosa Montero (Espanya), la finalista a l'Hammett María Inés Krimer (Argentina), Sophie Hénaff (França), Cecilia Ekbäk (Suècia), Marta Robles (Espanya) i Tatiana Goransky (Argentina), entre altres. El noruec Geir Tangen, autor de l'executor, és una altra dels estels d'un cartell en el qual la novel·la mexicana i argentina destaquen la seva presència amb la participació d'Emiliano Monge, Fernando López, Lucio Ludicello, Vladimir Fernández, Néstor Ponce, Jorge F. Hernandez i el mateix pare fundador de la trobada, Paco Ignacio Taibo II, entre altres.
La poesia també té el seu lloc en el festival, com succeeix habitualment, no només a través de les vetllades de recitat nocturn comandades per Carlos Salem, en el qual es fogueja la nova generació de poetes, sinó que en aquesta edició aniversari es prepara un homenatge a l'asturià Ángel González, recordant els 10 anys de la seva última participació en la SN, pocs mesos abans de morir. Homenatge que també se celebrarà el dissabte 15 de juliol a la plaça del Paraguas d'Oviedo, la ciutat natal del poeta. Que la poesia és un arma carregada de futur bé ho sap Ángel de la Calle i els organitzadors de la SN, no en va també han passat pel festival grans de la talla de l'argentí Juan Gelman o el mexicà Juan Bañuelos. I malgrat les retallades, la persecució d'Hisenda i a l'austeritat, els sospitosos del sempre del gènere negrecriminal (com els va batejar fa anys el llibreter i excomissari de BCNegra Paco Camarasa) resisteixen en la seva entossudida militància de gènere i acaben vencent. I quin ha canviat en tres dècades d'història? Doncs tot. "La novel·la negra ha ocupat finalment la centralitat literària que es mereix. Ja no hi ha escriptor seriós que no la faci o almenys no utilitzi els recursos del gènere", conclou de la Calle.
|
|
|
|
|
