Coneixem la poesia de l'Imma Forment l'any 2015, amb el seu primer poemari Arran de mar. Malgrat que ella escriu poesia des de ben jove, si bé per la seva condició de dona i mare, els seus poemes romanen en quaderns i calaixos en l'anonimat. Aquesta és una condició comuna amb altres poetes, una d'elles la Joana Raspall, poeta i amiga, que tenint estils ben diferents són fruit de la mateixa condició. Les ocupacions de la llar i fer grans els fills no els permeten publicar fins a la seva jubilació... Hom es pregunta: Quantes dones poetes viuen i han viscut en l'anonimat?
Sempre hem sigut és el títol i a la vegada el darrer vers del nou poemari de l'Imma Forment, que alhora defineix en gran mesura la seva autora. Imma sempre ha sigut i és una dona senzilla i honesta, lluitadora incansable, fermament compromesa amb la llengua i la cultura catalana, la seva gent i el seu país... La seva poesia és un veritable mirall on veiem reflectits vers rere vers els moments de la seva vida.