“Una noche soñé que un pulpo me quería. / ¡Oh, la indecible angustia de aquella aberración! / Nunca he sufrido tanto; cuando amaneció el día / dijérase que había perdido la razón...”. No sabem què pensaria la barcelonina Elisabeth Mulder (1904-1986), autora del poema precedent, de temes com l'apoderament de les dones, la visibilitat de les autores o de si existeix una poesia femenina. Ella és una de les 54 autores de la Antología de poetas españolas (Alba) que proposa una radical revisió del cànon –des del segle XV fins a la generació del 27– amb un gran nombre d'autores que solen quedar-se fora, injustificadament, dels manuals.
No és l'única iniciativa sobre aquest tema. Elena Medel –que acaba de publicar Todo lo que hay que saber sobre poesía (Ariel)– ultima una altra antologia, aquesta de cent dones del segle XX. "Sofreixen doble marginació –explica–, per poeta i per dona. Quan de jove anava a la biblioteca, no trobava dones, i no ho entenia, ara sé que va haver-hi moltes, el cànon s'està eixamplant". Gràcies, per exemple, a la col·lecció Genialogías (editorial Tigre de Papel), que es marca com a objectiu visibilitzar a grans autores, amb dos títols a l'any, un projecte dirigit per l'homònima associació de poetes.
Míriam Reyes reconeix que "quan vaig començar a escriure no tenia amb prou feines referents de dones, educada en un ambient patriarcal, vaig trigar molt a conèixer-les, amb l'excepció de Sor Juana Inés de la Cruz i Rosalía de Castro". El mateix editor de l'antologia d'Alba, Gonzalo Torné, confessa que "jo no coneixia pràcticament a cap de les autores incloses –a Santa Teresa i a alguna altra sí, clar–malgrat que creia haver llegit molta poesia. Moltes haurien de llegir-se en els instituts, però no per ser dones sinó per la seva qualitat, com volia Virginia Woolf, que demanava ser jutjada amb la mateixa severitat que un home. Hi ha qui demana eliminar autors masclistes o racistes del cànon, però els criteris ideològics en literatura són molt complicats, podríem dir que les novel·les de Jane Austen recolzen l'esclavisme o Aristòtil té pàgines terribles contra esclaus i dones. L'ideal és guiar-nos per la qualitat i que després s'expliqui que això era un tret d'aquesta persona o del seu temps".
"La poesia té el mateix paper que al segle III a. de C. –diu Ana Gorría (Barcelona, 1979)–. Mirar a l'horitzó no és productiu". Així, "quan les polítiques neoliberals i la rendibilitat ens estructuren com a individus i societat, allunyar-se de la ideologia del mer rendiment, jugar, gaudir, mirar sense esperar gens a canvi, no és poc".
El terme poetessa avui és rebutjat per molta gent per associar-se despectivament a una sensibilitat determinada. Per a Concha García (La Rambla, Còrdova, 1956), "s'ha escrit massa sobre poetes suïcides, com si això i la malaltia fossin el mirall de la nostra poesia".
Quant a les poetes actuals, és impossible parlar de grups, però Sergio Gaspar, ex editor de DVD, apunta que "hi ha elements compartits, com el cos, el desig eròtic amb elles com a subjecte i no com a objecte, l'avortament, la cura dels fills...". Isabel Navarro destaca que "cada vegada s'escriu més sobre la maternitat perquè ens hem re apropiat d'una experiència que abans no es considerava rellevant per a la cultura. Les dones del XXI estem escrivint un nou relat sobre la identitat femenina on les peces encara no encaixen, però, per primera vegada, són nostres". En canvi, per a Teresa Shaw, "el biogràfic en si mateix no té gens d'interès si no aporta un saber intens quan coneixement, 'poetitzar coneixent i conèixer poetitzant', que deia el filòsof". Begoña Ugalde creu que la poesia femenina existeix, doncs "hi ha una sensibilitat femenina, no exclusiva de les dones, que té a veure amb estar al món des d'un lloc més receptiu, menys competitiu, lluny dels guanyadors i el poder, amb una experiència corporal particular i una consciència potent de ser font de vida". La realitat social està també present: Navarro escriu poemes sobre la bombolla immobiliària. A Esther Zarraluki no li agrada parlar de "poesia femenina" i desitja que "aviat deixin de trucar-nos per a antologies de dones, o perquè escrivim en castellà a Catalunya, i només ho facin pels nostres poemes".
Genialogías estudia els premis de poesia amb dotació superior a 5.000 euros: el 84% dels jurats són homes. Fins al 2016, el premi Loewe va recaure en una dona i en 27 homes; el Casa de América, en 2 dones i 14 homes, mentre que els premis nacionals han anat a 5 dones de 40 guardonats.
García creu que les poetes en castellà de Catalunya "no han tingut recanvi generacional, amb prou feines n'hi ha. Som residuals institucionalment, ens sentim en terra de ningú", i lamenta que "en els últims anys hi ha un tall molt profund per les polítiques que ens confonen amb l'imperialisme espanyol".
Hi ha diverses antologies de dones, com A: mujer, lenguaje y poesía (Stendhalbooks). La més recent és Sombras di-versas (Vaso Roto), en què Amalia Iglesias selecciona a 17 poetes actuals, entre elles Reyes, Gorría i Medel, també Pilar Adón, Raquel Lanseros, Leire Bilbao, Berta García Faet o Luna Miguel. Són mostres de la vitalitat d'un gènere que té, per a molts, una imatge antiquada –oblidant que es troba en les cançons o la publicitat i que és hibrida amb la tecnologia– així com la de ser difícil. Hi ha un antídot infal·lible enfront d'aquests prejudicis: llegir a les poetes actuals, per exemple les de la foto.
Florencia del pinar. Segle XV
És molt poc el que se sap de la primera poeta espanyola. Va ser dama de la cort d'Isabel la Catòlica i va participar en certàmens literaris. Els seus versos van ser inclosos en el Cancionero general (1511) d'Hernando del Castillo, la qual cosa els va salvar de l'oblit.
Hipólita de Narváez. Segle XVI
Molt poques dades. Un dels seus sonets comença així: “Leandro rompe, con gallardo intento, / el mar confuso, que soberbio brama; / y el cielo, entre relámpagos, derrama / espesa lluvia con furor violento”.
Sor Marcela de San Félix, 1605-1688
Filla de Lope de Vega i de l'actriu còmica Micaela Luján, es va retirar a un convent de Madrid en complir 16 anys. Allí rebia freqüents visites del seu pare.
María Rosa Gálvez, 1788-1806
Malaguenya, es va traslladar a Estats Units amb el seu marit, capità de milícies, del que es va divorciar. També dramaturga, va mantenir una relació estreta amb Godoy, que la va protegir de les acusacions d'immoralitat i va sufragar les seves obres amb diners públics.
Concepción de Estevarena, 1851-1878
Sevillana, òrfena i d'extracció molt humil, es va traslladar a Jaca, on va emmalaltir de tisi.
Ángela Figuera, 1902-1984
Aquesta bilbaïna viatgera i republicana és "la gran poeta espanyola del segle XX", segons Elena Medel, qui afegeix que "com a tantes altres, publica molt tardanament, normalment coincidint amb l'alliberament de càrregues familiars". La seva obra va del paisatgisme al social, passant per l'existencialisme i l'experiència de mare i dona. Va publicar a Mèxic Belleza cruel per eludir la censura, i les seves Obras completas són de 1986.
Dolores Catarineu, 1914-2006
Madrilenya, el seu valedor poètic va ser Juan Ramón Jiménez. Casada amb el pintor Hans Bloch.
Susana March, 1918-1990
Barcelonina i també novel·lista. Juntament amb el seu espòs, Ricardo Fernández de la Reguera, va continuar els Episodios nacionales de Benito Pérez Galdós, que van collir un gran èxit de públic.
Marosa di Giordio, 1932-2004
Uruguaiana. Els dos toms de Papeles salvajes (1989 i 1991) recullen la seva obra poètica.
Paloma Palao, 1944-1986
Madrilenya i diplomàtica, algunes de les seves obres són El gato junto al agua, Contemplación del destierro el pòstum Hiel . Va morir en accident de cotxe a Eivissa.
Chus Pato. Orense, 1955
Una de les més rellevants poetes gallegues actuals. Transgredí gèneres per superar el concepte tradicional de poesia. Hordas de escritura va ser premi de la Crítica 2008, i Poesía reunida. Volum 1 reuneix obra de 1991 a 1995.
Article publicat en La Vanguardia
En la imatge: 01 Neus Aguado (Córdoba, Argentina, 1955), 02 Lola Nieto (Barcelona, 1985), 03 Laia López Manrique (Barcelona, 1982), 04 Belén García Nieto (Sevilla, 1982), 05 Teresa Shaw (Urioste, Uruguay, 1951), 06 Marina Oroza (Madrid, 1960), 07 Miriam Reyes (Orense, 1974), 08 Carolina Jobbágy (Buenos Aires, 1975), 09 Begoña Ugalde (Santiago de Chile, 1984), 10 Isabel Navarro (Petrer, 1977), 11 Anna Roig (Barcelona, 1976) i 12 Esther Zarraluki (Barcelona, 1956)
