Tornar a les llibreries fresca com una rosa, connectar amb els lectors i demostrar que, malgrat estar en el panteó i en les lectures obligatòries dels instituts, Víctor Català, el pseudònim amb el qual Caterina Albert signava les seves històries, és molt més que l'autora de Solitud. En Club Editor no tenien el menor dubte, però la prova del cotó va venir fa dos Sant Jordis quan la novel·la 'maleïda' de l'autora, Un film (3.000 metres), es va convertir en un 'hit' de la diada' i arrossega ja quatre edicions en dos anys. Aquí quedava la via oberta per posar a l'abast del públic bona part de l'obra de l'autora de L'Escala que es trobava descatalogada. "No volíem fer amb això un enterrament de primera, un mausoleu que ningú llegís", explica l'editorial Maria Bohigas.
Els contes de la Víctor Català, per exemple, sumen més de 2.000 pàgines, i fins al moment sol podien trobar-se en llibreries de vell. Així que recuperar-los en conjunt és "fer-li saltar la barrera del temps, de les modes i de la llengua". Tots el contes es publicaran en quatre volums, que correspondran a quatre significatives etapes de l'autora. No obstant això, el recentment aparegut primer volum comença pel final, el que potser és el seu període menys conegut. Aquests últims llibres, Vida molta i Jubileu. van ser publicats en 1950 i en 1951, quan l'autora estava propera a complir els 80 i al moment en el qual la literatura en català començava a treure tímidament el cap editorialment, després d'una dècada de prohibició franquista. En aquest context avui és molt difícil saber què difusió i impacte va tenir llavors en els lectors.
L'autora feia mig segle de trajectòria, escrivint baix pseudònim masculí. Encara que no era un secret que després d'aquestes històries violentes, embogides i feroces s'amagava Caterina Albert, la burgesa terratinent i catòlica, l'autodenominada dona de poble, que sabia molt bé quin efecte causar, i mostrar de pas, assegura Bohigas, "un gran talent de camuflatge i alhora de recuperació".
L'edició d'aquest volum està a càrrec de Blanca Llum Vidal i compta amb un post faci del poeta Enric Casasses. Vidal destaca alguns contes com Lenín, la història d'un captaire que bateja al seu gos amb el nom del líder soviètic, o Honni soit qui mal i pense (o cosa que és el mateix en francès, Ai, de qui pensi mal) on l'autora, la burgesa convencional que mai es va casar, proposa alguna sorprenent alternativa de convivència a la família. A Víctor Catalá -que va ser la primera a introduir una lesbiana en la literatura catalana- li agradava posar en qüestió la institució matrimonial. "Les històries de l'autora –diu Vidal- se centren en la condició humana i en l'expressió de la llibertat. El que no vol dir que trenqui amb les normes, però sí pensa en els seus límits. D'aquí la falta de llibertat de les seves dones, els seus ancians i els seus nens". També destaca la capacitat de ficar-se en les sabates de personatges com el rodamón de Lenín que gens té a veure amb ella.
Caterina o Víctor
Dels quatre volums previstos, el que sens dubte portarà més sorpreses és el quart, que, a càrrec d'Irene Muñoz, inclourà els textos de Mosaic, els únics declaradament autobiogràfics i precisament per això els únics que potser han de ser publicats sota el nom de Caterina Albert. També podrien entrar en aquest volum alguns textos inèdits que poguessin trobar-se en el llegat de l'autora que recentment va comprar l'ajuntament de L'Escala i que encara està per catalogar. "No sabem exactament què és el que pot haver-hi aquí", diu Bohigas. El que sí que se sap és que una antologia de contes d'aquella "senyoreta de L'Escala" que a principis del segle XX va escandalitzar a tots amb el monòleg La infanticida serà publicada a Estats Units en el segell Modern Languages Association, que presta una gran atenció a les llengües minoritàries. A més els nord-americans han decidit retornar-li el seu veritable nom.
Elena Hevia
El Periódico
