Carme Riera i Manuel Rico van defensar la compatibilització dels drets d’autor amb les jubilacions
Tenia moltes ganes de veure l’edició anual del Liber, la Fira Internacional del Llibre, que aquest any s’ha instal·lat a la Fira de Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat. Per als no iniciats, el Liber ofereix “una àmplia oferta comercial, oportunitats per a l’exportació, tot el coneixement i novetats editorials i propostes de networking per impulsar els negocis”. Cal dir que era així perquè dimecres a primera hora el moviment de gent amb uniforme comercial era incessant. Entro com qui no vol la cosa i les multinacionals i els grans grups del llibre copen els passadissos on hi ha els estands. M’agrada avançar sense plànol ni mirar massa. Bull. M’agrada perquè enlluerna. Em veig també com un poeta en territori de negocis, un insignificant insecte en un món que mou centenars de milions, es digui el que es digui.
Pels pavellons em trobo l’amic José Pérez Freijo, cap de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona acabat de jubilar. M’ensenya com ha quedat el doble estand que l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Gremi d’Editors han reservat per aixoplugar infinitat d’editors independents. Fa patxoca perquè a partir d’un disseny de Marc Valls i els dibuixos d’Ignot hi ha una petita antologia de les veus de la poesia catalana més renovadora: Mireia Calafell, Mireia Vidal-Conte, Josep Pedrals, Núria Martínez-Vernis, Sílvia Bel Fransi, Miriam Reyes, Maria Cabrera i David Caño. Fa uns mesos, quan em van preguntar alguns dels noms de la poesia actual, no em pensava que serien capaços de dur-los a les altures d’aquests estands frenètics. Aquí la poesia levita, està suspesa, observa com es mouen els llibres i el futur pròxim de tot plegat, on el Liber actua de catalitzador. No sé si exagero, però la quantitat de corbates per metre quadrat em fa pensar que allò funciona.
Continuo la meva recerca per la primera planta, on es convoquen les conferències, els debats i les taules rodones. El programa és ple a vessar entre les jornades professionals, les activitats i les zones dedicades als autors i al món digital. Estic de sort i em trobo la novel·lista mallorquina Carme Riera. És l’actual presidenta de Cedro, associació sense afany de lucre d’autors i editors de llibres, revistes i altres publicacions, editades en qualsevol mitjà i suport, que vetlla per defensar i gestionar de manera col·lectiva els drets de propietat intel·lectual que es deriven de l’ús secundari d’aquestes publicacions.
Cedro és un dels convocants en la roda de premsa sobre un tema ben candent: els escriptors jubilats i els drets d’autor, dins la Unió Europea. Acompanyen Riera l’escriptor Manuel Rico, president d’ACE; José Jorge Letria, president de l’Associació Portuguesa d’Autors, i Marie Sellier, de l’associació francesa. La sessió se centra en les incompatibilitats que representen els drets d’autor amb el pagament de la pensió per jubilació, qüestió que ha donat infinits maldecaps als implicats i que entra dins els llimbs legals de les nostres administracions, especialment de la tributària. Riera i Rico parlen dels esforços per a la gestació de l’Estatut de l’Artista, però també de casos tràgics de persecució fiscal, com la que li va costar la vida a la dona d’un traductor, que es va suïcidar arruïnada. Carme Riera argumenta les contradiccions per poder comptabilitzar, per exemple, centenars de béns immobles i, en canvi, haver de renunciar al poc que ens queda als escriptors, o bé a la pensió laboral, que gairebé sempre és d’un sector aliè al llibre. Coincideixen que estan posant el fil a l’agulla, però la situació plantejada produeix calfreds, per injusta i hostil a la creació.
El programa és ampli com un màster inacabable. Totes les sales són plenes. Surto a respirar i les fotos dels poemes em reconforten.
