Jardí ardent

El passat 5 de novembre Francesc Cornadó va presentar Jardí ardent, el seu últim poemari, a l'Aula dels Escriptors  de l'ACEC. El llibre ha estat editat per SD.Edicions en la seva col·lecció "El mundo roto", en una edició molt acurada i dissenyada per la mateixa editora, María Luisa Samaranch, on trobem els poemes de Francesc Cornadó acompanyats amb dibuixos de l'autor i amb pròleg de Pura Salceda.

El president de l'ACEC David Castillo, va fer la introducció de l'acte destacant la doble vessant de l'autor -arquitecte i poeta- per seguidament donar la paraula a l'editora i al presentador, Alfonso Levy.

Levy va començar comentant les reflexions poètiques que fa l'autor sobre la capacitat de redempció que té la bellesa. Va prosseguir dient que el concepte de bellesa que el poeta exposa en el seu Jardí ardent, presenta interessants analogies en evocar l'univers estètic de Paul Valéry. El nostre poeta, va dir, posa un vers rere l'altre sense acritud, qüestionant, això sí, la capacitat de salvació que produeix la contemplació de l'art i la bellesa.

En prendre la paraula, l'autor, va subratllar que Jardí ardent no és un llibre sobre jardins, sinó que es tracta d'un poemari que va néixer d'una inquietud, per preguntar-se seguidament si constitueix la bellesa un ideal de redempció. La bellesa i l'amor, va prosseguir, són ideals romàntics de salvació i remei per curar els mals del món, però ja sabem que els ideals humans fracassen, en canvi els mals continuen i, en contrapartida, la barbàrie es perfecciona més cada dia.

Cornadó, va acabar la seva intervenció reflexionant que, potser, la bellesa i la poesia, són el refugi amable, el jardí recòndit on a tots ens agradaria refugiar-nos en els temps en què els punyals ens amenacen.

Enhorabona a tots els que ens van submergir en autèntica poesia  una tarda de novembre, quedant-se l'Aula dels Escriptors petita per escoltar els versos de Jardí ardent de la veu de l'autor.

Felipe Sérvulo