En la temporada anterior vem tancar amb tres veus suggeridores: Jesús Aguado, JA Cilleruelo i Lola Nieto. Hi havia tocs orientals, arquitectòniques de la forma i música del pensament. Però també paraules ofegant-se que sorgien del ventre de la terra i de la zona convulsa del magma de les vísceres. En tres temps, vam veure tres poètiques diverses que es tenien entre si admiració i respecte. Els accents i visions d'Aguado, els tons i reflexions de Cilleruelo, el verb i les modulacions de Nieto. La sorpresa en el dir, en la posada en escena. Ple, com sempre, l'espai. Vaig sentir que el que fèiem era útil. Útil per a la bellesa. Una foto llançada a la taula va plasmar el moment. Una altra llançada al públic. Ens vam anar a Candaya, l'endemà, i vem firxar nous i noves poetes. Passem per la Calders, La Impossible, Animal Sospechoso, La Central, Laie, Pròleg, L'Ascensor, L´(H)original de la Rubia, ACEC. Vem enfilar llocs, enfilar poesies, línies poètiques. Enllaçar, teixir.
Vam tornar al setembre amb força, Radical 3 en 4: Sergio Gaspar, Teresa Shaw, Laura Rosal, David Leo García. Combinem el nord i el sud, Europa i Amèrica. Enfilades de generacions, de tendències, de persones: de Bauma a la promoció de DVD i el ''Tenien vint anys i estaven bojos''.
Un cert sabor a poesia d'obra en marxa, a viatge, a exili. De les formes de major rigor a les expressions més soltes, com si un vent americà s'hagués acostat al vers, després de deixar aparcat a Quevedo. Color atlàntic. Van llegir dempeus o asseguts, serens o candents, però profundament nous. Poesia reflexiva, clàssica o moderna, continguda o delicada, extensa o amb certa ironia. Cadascun va poder triar, o senzillament, deixar-se seduir: sentir. Vaig veure que allò era necessari i sobretot era molt bell. Durant i després de l'acte. Del públic, no oblidem: el de pas, el de sempre i el renovat. Alguns van venir per a un dia i s'han quedat. Vam fer fotos a les/els poetes, i alguna als assistents. Celebrem amb alegria els seus noms. Les enfilades de la poesia
Octubre ens portava la tardor, les gammes suaus i intenses, nous tons, i arrisquem de nou amb quatre poetes, però com algun havia d'arribar de Madrid, van anar tres i un músic. Quatre. Vam donar a la targeta un color morat intens, com els raïms. Però amb traços de llum. Variem la fórmula: els poetes, cubans; la poeta, catalana; el músic, d'Andorra. Els combinem. Va donar resultat. Rodolfo Häsler, amb el seu vers llarg elegant, un clàssic de les lectures poètiques intercontinentals, i Sigfredo Ariel. Tots dos amb la seva força peculiar, entre germànica i cubana. La calidesa i la musicalitat. Calidesa i musicalitat que van tenir també Iris Parra i el seu guitarrista de puntejos psicodèlics, Guillem Pérez, que van fer de l'udol un so de canyella, una muntanya de vetes sonores que cauen. Versos onírics, màgics, i una proximitat "contagiosa", com digués Jesús Aguado. Els vam fer fotos, fins i tot es van gravar imatges cinètiques que caminen o neden per internet. El públic apareixia com a personatge, al fons, a la foto final de l'acte en el cartell anunciat.
S'anunciava, es va anunciar el mes de novembre, i per trencar la monotonia vam posar roent la nova targeta amb els noms de Rosa Lentini, María Cinta Montagut, Unai Velasco, Corina Oproae. Veus diferents, moments diferents. Alguns vénen del món de l'edició i de la reivindicació de línies i poètiques, uns altres travessen fronteres i llengües i estils. Un quartet de nou: Radical 4. El quatre és un símbol de la terra. Com si el color i el nombre s'hagués intensificat en aquesta època final de l'any. Poesia radical, de nou. Això serà el 22 de novembre. I enllaçant també amb el mes següent, el 20 de desembre, posarem d'or la targeta, i obrirem també més cap a la llengua catalana: Mireia Calafell, David Castillo, Eduardo Moga, si no hi ha novetats, i el quart o la quarta, que em reservo. Diàleg entre distancies –sorpresa- deia Reverdy que era la imatge. Les enfilades de la poesia. El còmode per al lector és ajuntar-los. Estem feliços.
Jaime D. Parra, coordinador de les lecturas.
