La traductora Selma Ancira, guanyadora de la dotzena convocatòria del Premi de Traducció Ángel Crespo, ha estat convidada a la Feria Internacional del Libro (FIL), de Guadalajara, Mèxic, a participar en el col·loqui “El traductor, el text i les peripècies conjuntes”, en el marc del Congrés de Traducció i Interpretació San Jerónimo, que se celebra amb motiu de la fira, la més important en llengua castellana. La invitació ha estat realitzada per Consuelo Sáizar, la flamant titular del Consejo Nacional por la Cultura y las Artes (Conaculta) mexicà, amb motiu del premi Ángel Crespo guanyat aquest mes de novembre per Selma Ancira, traductora mexicana establerta des del 1988 a Barcelona. L’obtenció del premi –convocat per l’ACEC, Cedro i el Gremi d’Editors de Catalunya– per part d’Ancira ha tingut una accentuada repercussió en el món cultural de Mèxic.

La sessió es va celebrar el passat dissabte al Saló dels professionals de la FIL. Ancira va compartir taula amb els traductors Juan Fernando Merino i Mercedes Guhl en un agradable col·loqui que va girar sobre la condició del traductor com a autor. En aquesta línia, Ancira va defensar que “no hi ha textos intraduïbles. No estic d’acord amb el fet que la traducció hagi de significar pèrdua” i va manifestar la necessitat de la implicació que el traductor ha d’efectuar amb el text que treballa: “una traducció és millor quan vibres amb la mateixa corda que l’autor; si no ho fas així, pot arribar a ser digna, però no és el mateix”.

Selma Ancira va parlar sobre la seva experiència com a traductora de Marina Tsvietáieva en un termes similars als expressats quan va recollir el premi Ángel Crespo, el passat 9 de novembre a l’Aula dels Escriptors: “l’any 1979, quan estudiava a Moscou em van donar un manuscrit amb els cartes de Marina perquè el llegís en un cap de setmana. Quan el vaig llegir vaig tenir la sensació que no podia continuar vivint si no el posava a l’espanyol. Un cop el vaig començar a traduir, ja no el vaig poder deixar… i ja fa 29 anys que tradueixo Marina Tsvietáieva”. Durant la seva intervenció, Selma Ancira també va traslladar a l’auditori una recomanació que li va fer Sergio Pitol –aleshores agregat cultural a l’ambaixada mexicana a Moscou– quan va començar a traduir Tsvietáieva: “per a un traductor, no hi ha res millor que cada matí, per començar el dia, llegir mitja hora de bon castellà”.