Llibre de poemes en tres parts dedicades al cinema neorealista italià, a l’experiència amorosa i als paisatges empordanesos de Dalí.

«Hi ha una mena de fils conductors que relacionen les distintes manifestacions de l’art, les quals són espais de llibertat i de coneixement, pura aventura existencial que transcendeix i complementa els límits de la raó, i una de les poques realitats capaç de projectar-se en totes les direccions de l’espai i del temps sense perdre els seus valors intrínsecs ni veure alterada la seva essència. Quan aquestes manifestacions entren en diàleg, a vegades esdevenen camins fonamentals de la revelació de la vida a través de la imatge. És el que posa de manifest Vicenç Llorca amb els versos magnífics, entusiastes, intel·ligents de Cos de poderosa llum.»

Del pròleg d’Antoni Vidal Ferrando

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de títols publicats entre poesia, assaig i novel·la, la seva obra poètica comprèn els llibres La Pèrdua (1987), Places de Mans (Premi Salvador Espriu de poesia jove, 1989), L'Amic Desert (Premi Ausiàs March, 1992), Atles d'Aigua (Premi de Poesia Octubre, 1995), Cel subtil (1999), Paraula del món, Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (Premi Benvingut Oliver, 2005), De les criatures més belles (2006), L’últim nord (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, 2008), Les places d’Ulisses. Poesia reunida 1984-2009  (2010) i Calendari d’instints  (2014). En el camp de la prosa creativa, és autor de l’obra narrativa En absència de l'àngel (2000) i de les novel·les Tot el soroll del món (2011) i Aquell antic missatge de l’amor (2018)