El dies 26, 27 i 28 de març de 2019 i Organitzades per l’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors i Escriptores de Catalunya),  s´han celebrat les jornades On són les dramaturgues?, amb l’objectiu de donar visibilitat i presència a autores de teatre. Les jornades han deixat palesa la necessitat de parlar del tema.

El primer dia, les dramaturgues Victòria Szpunberg i Clàudia Cedò, moderades per Isabel Franc van conversar sobre la presència de les autores de teatre en les programacions habituals. Segons dades recents, només el 15% dels espectacles programats al TNC i un 17 % al Teatre Lliure són escrits per dones. Falta paritat en totes les sales excepte Flyhart i Maldà. Sembla doncs, que la paritat és major en les sales alternatives que a les oficials.

  

Szpunberg i Cedò van parlar àmpliament de la seva experiència personal, de les temàtiques escollides per les seves obres i l’enfocament que hi donen, del grau d’ofici i de vivència personal que hi posen en la seva creació, de la implicació política i la responsabilitat que comporta la seva feina. 

“La creació —va dir Szpunberg— és una recerca personal que t’acosta a la idea de llibertat que la quotidianitat no aporta”. Clàudia Cedò, que tot just el dia abans havia rebut tres premis de la crítica per la seva obra Una gossa en un descampat, afirmava: “Els interessos d’una dramaturga i d’una psicòloga són els mateixos”. “El teatre és terapèutic, una eina d’autoconeixement... pots treballar les habilitats socials, comunicatives, l’expressivitat emocional...”

La segona sessió va estar dedicada a projectes teatrals de dones amb marcada intenció social. Van intervenir: Teresa Urroz, de Descabelladas i Cristina Serrat per Projecte Vaca (tot i que ambdues en són membres).

 

Urroz definia la dedicació al teatre com “una carrera d’obstacles”, però amb el seu positivisme habitual, l’actriu i directora redreçava aquest fet tot dient que “la incertesa que acompanya a les professional del teatre es converteix en una aliada, et fa estar sempre alerta”. 

Serrat va parlar del desert en el que es trobaven les creadores escèniques fa 20 anys, quan es va fundar Projecte Vaca i del que va significar la unió d’aquest grup ampli de dones cara a treballar la dramatúrgia col·lectiva i experiencial. “El teatre —va dir— és una gran eina de transformació social i personal” 

Com a cloenda de la xerrada, es va projectar un vídeo del treball realitzat pel grup Descabellades al TNC l’any 2017.

Totes quatre creadores coincideixen a afirmar que el teatre ha de trencar barreres i ha de tenir una part transgressora. Van destacar, també, la seva vessant educativa i la necessitat que arribi a la gent que no hi va.

Aquestes jornades han constatat la necessitat de fer més visible el treball de les dones en el terreny de les arts escèniques. Ha quedat evidenciat que la dramatúrgia engloba moltes disciplines. Un text per si sol només és un punt de partida, darrera hi ha una direcció, una interpretació i una posada en escena. “Dramatúrgia és tot”, afirmava la directora Ariadna Martí.

Com a cloenda de les jornades, el darrer dia es va representar l’obra de teatre De Generacions,  d'Isabel Franc, amb l’actuació de Júlia Valdivielso, Nil Martín López i la pròpia autora sota la direcció d’Ariadna Martí. Un públic entusiasta va aplaudir la representació, tot manifestant que l’obra, que posa en pantalla de forma satírica les diferències generacionals en el sí del feminisme, havia estat tan divertida com aclaridora. 

 

La valoració global de les jornades és molt positiva, des de l’organització només lamentem que no hagin pogut arribar a un públic més nombrós, ja que han estat de gran interès, han convidat a la reflexió i han sigut molt didàctiques.

Isabel Franc
Escriptora, coordinadora de les Jornades