La tardor catalana arriba amb empenta. Amb el tret de sortida de la cada vegada més potent Setmana del Llibre en Català (del 6 al 15 de setembre a l’avinguda de la Catedral), molts autors esquiven la saturació de Sant Jordi i opten per presentar les seves novetats de cara a la tardor amb la represa del curs. Enguany, veterans acostumats a ocupar els primers llocs de les llistes de vendes coincidiran a les llibreries: Ferran Torrent, Màrius Serra, Xavier Bosch i Martí Domínguez compartiran espai amb tot un mite, Sisa, i amb veus com la de Carla Gracia i Ramon Erra, o les reedicions de Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana i Montserrat Roig.
El novel·lista i periodista Ferran Torrent presenta Poder contar-ho (Columna, 12 de setembre), la tercera entrega de la sèrie El segon sistema , després d’ Un dinar un dia qualsevol i Individus com nosaltres . Som als anys vuitanta, amb els socialistes al poder, i a l’hora de la primera mascletà és el moment apropiat, com ja ha demostrat la història en altres ocasions, per cometre un robatori en un banc o en una joieria de València. Torrent torna a posar-se a la pell del veterà periodista Marc Sendra per esbrinar com es va organitzar l’insòlit atracament del 1983 a la capital valenciana, que va aconseguir un botí de 1.500 milions de pessetes. Una novel·la en què no hi falta la crítica política i la social passades pel sedàs de l’humor.
Fent un salt endavant, aquesta vegada l’enigmista i novel·lista Màrius Serra passa a Jugar-s’hi la vida (Amsterdam, 2 de setembre), amb l’inseparable expert en jocs Oriol Comas i Coma com a personatge. La trama policíaca se situa al barri del Raval, zona ben coneguda de l’autor per la seva feina a l’IEC, amb un camell imprudent, un narcopís i dues morts misterioses, la d’un noi i una vella, en un pis tancat per dins, en un dels barris més castigats de Barcelona. El present i la revolució dels clavells portuguesa són els moments temporals en què es mou la novel·la, amb tot el joc, l’humor, però també l’intriga, marca de la casa.
Després del recull de contes inaugural de diversos autors Barcelona Suites, el nou segell d’Enciclopèdia, Univers, publica el 28 d’agost dues novel·les de lectura suggerent. Carla Gracia, a L’abisme, explica la història d’un escriptor madur en hores baixes que ha estat el gran referent literari de la seva generació però que fa temps que no publica res. La novel·la narra l’abisme en què s’ha enfonsat l’escriptor, temptat per l’editor a publicar un manuscrit que sembla escrit per ell mateix i que pot signar com a propi. D’altra banda, Berta Jardí, a L’home del barret, indaga en la història del quadre Portrait of Heriberto Casany, pintat el 1918 per Joan Miró, i que avui s’exposa a Texas.
No són les cinquanta ombres d’en Bosch, tot i que a Paraules que tu entendràs (Columna, 28 d’agost) hi ha força tomàquet. El periodista i novel·lista, Jordi Bosch, després de ser el líder de vendes a tres Sant Jordis, presenta ara el seu últim llibre, una reflexió de l’amor i la vida en parella al voltant de la cinquantena. Glamur, secrets, enganys, mitges veritats i mitges mentides teixeixen aquesta trama de reflexió sobre com preservar el matrimoni en un temps que les aplicacions del mòbil afavoreixen la infidelitat.
Jaume Sisa presenta Els llibres galàctics 1966-2019 (Llibres Anagrama , 4 de setembre), una mena d’obra completa amb les lletres, poemes, aforismes i textos dispersos del cantautor galàctic i els seus alter egos. Albert Sánchez Piñol aplega a Homenatge als caiguts (Rosa dels Vents, 5 de setembre) vuitanta històries per llegir en dos minuts, els textos que preparava per al programa El matí de Catalunya Ràdio entre el 2006 i el 2008. I a Les set vides d’un gat rus (L’Avenç, 5 de setembre), Joan-Daniel Bezsonoff recupera en un volum la trilogia de memòries de joventut: Una educació francesa, Les meues universitats i El fill del coronel.
Club Editor recupera Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana, i Quanta, quanta guerra... , de Mercè Rodoreda, per commemorar el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil i el començament de la Segona Guerra Mundial. Tot i que van viure aquells anys convulsos, totes dues van saber defensar la seva llibertat creativa i van convertir la literatura en el centre de la seva vida. També Pere Calders hi va tenir a dir i ara Rosa dels Vents aplega al volum Sobre el feixisme, l’exili i la censura articles i contes del cronista de la veritat oculta. D’altra banda, Edicions62 recupera a Retrats paral·lels (6 de novembre) una antologia de les entrevistes emblemàtiques de Montserrat Roig a les estrelles culturals de l’època.
I si diuen que la ficció és la millor manera d’analitzar la realitat, davant de l’auge mundial de l’extrema dreta, Martí Domínguez hi reflexiona a L’esperit del temps (Proa, 4 de setembre) explicant la trajectòria d’un científic austríac, una ment brillant, que entra en l’òrbita del nazisme. El periodista Adam Martín s’estrena en la novel·la amb El nedador d’aigües obertes (Comanegra, 4 de setembre), una faula on la natació a mar obert serveix com a metàfora d’un repte: sortir de la zona de confort.
L’escriptora supervendes Najat El Hachmi obre un parèntesi en la seva obra literària testimonial i presenta un manifest qualificat de “valent i necessari” sobre feminisme i identitat: Sempre han parlat per nosaltres (Edicions62, 28 d’agost). La periodista Maria Climent també parla d’aquesta zona de confort en què neix la Gina (L’Altra Editorial, 16 d’octubre), una noia que es pensa que tota la vida li vindrà de cara.I la italomallorquina Lucia Pietrelli publica la novel·la elegíaca Lítica (Males Herbes, 9 de setembre). Adrià Pujol Cruells deixa l’assaig d’accent autobiogràfic i s’estrena en novel·la amb Míster Folch (Empúries, 4 de setembre).
A l’octubre, dos poetes també fan el salt a la novel·la: Jaume C. Pons Alorda s’estrena amb Ciutat de Mal (Angle Editorial), reconeguda amb el premi Pin i Soler; i Quim Español ho fa amb Francesca (Edicions de 1984). I encara més: Ramon Erra s’estrena al segell Univers amb La veritable història d’una mentida.
Magí Camps
La Vanguardia
