Llull, Boeci, Anselm i Aquino, homes que transcendeixen
10/3/2010
José M. Micó, Amador Vega, Josep M. Benítez, Valentí Gómez i Oliver (Foto:Carme Esteve)
| |
La segona sessió de les Jornades de l’Excel·lència Literària van reflexionar, dimarts 9 de març, sobre alguns dels personatges més importants de l’Edat Mitjana, el pensament dels quals ha “ultrapassat la normalitat de la vida” i ha creat un “sistema d’invenció que pot ser aplicat avui dia”. Amador Vega, Josep Maria Benítez i José María Micó van ser els ponents d’aquesta trobada literària, que va acabar amb una lectura del Llibre de les bèsties, a càrrec de Carles Canut.
“L’originalitat de Ramon Llull. De la màgia a la ciència a través de la poesia” va ser el títol escollit per Amador Vega per a desenvolupar la seva ponència. Vega es va centrar en el model de gramàtica universal creada per Llull, “a partir d’una experiència visionària i contemplativa”, que va donar pas al que ell va anomenar “un art d’inventar la veritat”. Aquesta gramàtica, explicava Vega, “va ser vista per els seus continuadors i pels intel·lectuals europeus com un sistema d’invenció que pot ser aplicat també a la literatura, a la ciència i a d’altres disciplines”. Ramon Llull, en tant que místic, “és un dels creadors de la modernitat”.
Josep Maria Benítez va destacar tres dels personatges més importants del pensament cristià de l’Edat Mitjana: Boeci, Anselm i Aquino. “Aquestes persones han sigut cims, ja que han proposat algun tipus de pensament o d’intuïció que els ha fet ultrapassar la normalitat de la vida”, ressaltava. Així, comparant algunes de les seves reflexions, Benítez va justificar la transcendència, anant a buscar el sentit etimològic d’aquesta paraula, dels tres pensadors, ja que “van més enllà”.
La traducció dels clàssics va ser el tema tractat per José María Micó en la seva conferència. Micó va parlar de les dificultats que suposa traduir “autors literaris de molta importància pel mateix fet de la seva supervivència després de tants segles” i va reclamar la necessitat de traduir i adaptar els clàssics al segle XXI. “Les traduccions d’Ausiàs March del segle XVI ens semblen igualment llunyanes, i per tant l’hem de traduir al segle XXI, sent fidels, però aquesta fidelitat és diferent de la que havia de tenir al segle XVI”, exemplificava Micó.
L’última sessió de les II Jornades de l’Excel·lència Literària es fa avui, 10 de març, i inclou les ponències de Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani, que parlaran dels ideals a l’Edat Mitjana. El certamen es clausurà amb el concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
