Al llarg de les nos­tres vides hi ha autors que ens con­di­ci­o­nen i ens guien. Des de la joven­tut m’han acom­pa­nyat els savis manu­als del pro­fes­sor, filòleg i hel·lenista mallorquí Car­los García Gual. És un divul­ga­dor que acon­se­gueix que els temes que toquen siguin interes­sants. L’altre dia vaig com­prar una ampli­ació d’Auda­cias feme­ni­nas, on fa un recor­re­gut per figu­res que pel seu gènere han estat mar­gi­na­des o supe­di­ta­des a l’heroi de torn. Una prin­cesa des­ti­nada al sacri­fici, una santa, unes escla­ves o una vídua apas­si­o­nada són res­ca­ta­des de tex­tos clàssics. Les enfoca als capítols i les con­tex­tu­a­litza, amb la vir­tut que té García Gual per cap­bus­sar-se en tex­tos sovint poc acces­si­bles. Així les recrea i, sobre­tot, les treu de l’oblit i del silenci.

David Castillo
Punt-Avui