El 8 de maig del 1980, fa exactament quaranta anys, l’OMS va declarar oficialment erradicat el virus de la verola a tot el planeta. Havien passat gairebé tres anys de l’últim contagi de la malaltia, que en els cent anys anteriors havia matat tres-cents milions de persones. La vacuna de la verola no era un descobriment recent. Al contrari: havia estat la primera de totes, la que precisament havia portat a encunyar el terme mateix de vacuna, i s’havia descobert ni més ni menys que dos segles abans, quan a un metge rural anglès se li va ocórrer inocular a un nen el virus de la verola de la vaca. Estic parlant del 1796. Haurien de passar gairebé dos segles perquè es donés definitivament per extingida una malaltia l’origen de la qual es remunta a la nit dels temps. Així doncs, no siguem impacients amb la Covid-19: aquest virus que ens està amargant la vida no té encara ni mig any d’existència i segurament ens acompanyarà durant molt de temps.
Quina pel·lícula era aquella en la qual una actriu es venjava d’una altra que, a l’encomanar-li no sé si la varicel·la o la rubèola, havia provocat danys irreversibles al nen que portava dins? Pot ser que fos El mirall trencat, amb Elizabeth Taylor? A mitjans dels anys seixanta, una epidèmia de rubèola va causar als Estats Units desenes de milers d’avortaments, parts de fetus sense vida i naixements amb defectes congènits. Precisament per evitar els contagis durant l’embaràs se celebraven en aquells anys les rubella parties o festes de la rubèola, en les quals jovenetes casadores s’ajuntaven en cases de malalts per exposar-se al contacte amb el virus i d’aquesta manera immunitzar-se. També hi havia les pox parties , en les quals els nens havien de contreure algunes d’aquelles malalties considerades menys nocives en la infantesa que en l’edat adulta.
Estic parlant, esclar, de fa unes quantes dècades, quan encara les vacunes eficaces no estaven totalment disponibles. Ara aquella mena de parties només les celebren els antivacunes, que estan disposats que els seus fills caiguin malalts per tal de no sotmetre’ls a un programa de vacunació. Abans que es generalitzés la vacunació contra la varicel·la, aquesta matava cada any entre cent i cent cinquanta nens als Estats Units. Suposo que aquest és el preu que aquests il·luminats estan disposats a pagar, amb el consegüent risc per a tota la societat. Entre les coses bones que l’actual pandèmia ens pot oferir espero que es trobi el descrèdit del moviment antivacunes, que als països desenvolupats constitueix una de les amenaces més serioses contra la salut pública. Ara mateix els antivacunes estan molt callats. Em pregunto quina pot ser la seva actitud davant l’anhelada vacuna contra el coronavirus que algun dia ens permetrà recuperar una cosa semblant a la normalitat. Mentre tots els altres somiem que els laboratoris la trobin com més aviat millor, ells es dediquen a resar als seus déus particulars perquè aquesta vacuna no arribi mai?
Per als antivacunes, la humanitat és víctima de grans conspiracions ordides per l’OMS i les empreses farmacèutiques. En això es comporten com qualsevol secta o organització enemiga del progrés, que veu per tot arreu sinistres conspiracions planetàries que amenacen la seva forma de vida.
Veig a internet que, si el 2001 el percentatge de nens dels Estats Units que no havien rebut cap vacuna rondava el 0,3%, catorze anys després havia crescut fins a l’1,3%, la qual cosa en un país tan gran com aquest significa un munt de nens. S’imaginen que el pare o la mare d’un d’aquests nens arribés algun dia a la Casa Blanca? Això, que no fa gaire es consideraria un disbarat, ja no es pot descartar del tot. Sense anar més lluny, el cavaller que ara mateix ocupa el despatx oval va mostrar durant la cursa cap a la presidència una sintonia alarmant amb els antivacunes.
De fet, si hi ha algun estadista aficionat a les teories conspiradores, aquest és Donald Trump, qui, sense cap mena de proves, afirma que el coronavirus el van crear en un laboratori xinès. Per les xarxes socials circulen fins i tot imatges d’un laboratori que té un refrigerador amb la porta que no acaba d’encaixar: se suposa que el virus, tan entremaliat com és, va escapar per aquesta escletxa?
Aquests dies hi deu haver milers de novel·listes tancats a casa seva escrivint la novel·la del virus. Deuen saber que, quaranta anys després d’erradicada la verola, es conserven mostres congelades del virus en un laboratori nord-americà i un altre rus? Atès que la humanitat ha perdut la memòria genètica de la malaltia i que la indústria farmacèutica necessitaria molt de temps per reaccionar, un eventual retorn de la malaltia podria causar centenars de milions de morts... En fi, si aquests novel·listes volen espantar-nos amb pròximes pandèmies, val més que s’oblidin de la Covid-19 i tornin a clàssics com la verola.