Pura Salceda: “Hem d’acomplir els reptes fent servir la imaginació per intentar suplir la manca d’ingressos”
22/4/2010
Pura Salceda (Foto:Carme Esteve)
| |
Pura Salceda va ser escollida secetària general de l’ACEC, en substitució d’Anna Caballé, per la Junta Directiva del passat 9 d’abril. Salceda exposa en aquesta entrevista els reptes més immediats que té l’Associació, el treball constant de l’entitat per defensar els drets d’autor i les estratègies per fer front a la crisi econòmica.
- Com afrontes el càrrec de secretària general de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya?
- Doncs, amb molta il·lusió per continuar la feina que des de fa tants anys ha dut a terme l’Associació. Després de la mort d’en José Luis Giménez Frontín i amb la valuosa feina realitzada per la meva predecessora en el càrrec, l’Anna Caballé, hem viscut un lògic període de transició, però que a la vista dels magnífics resultats d’activitats com les recents Jornades de l’Excel·lència es posa de manifest la vitalitat de la nostra associació i de l’actual Junta directiva.
- Quina creus que ha de ser la funció que ha de realitzar l’Associació per als seus associats?
- En les circumstàncies actuals, els autors, siguin escriptors o traductors, necessiten el suport d’associacions que vetllin pels seus drets i alhora sentir que hi ha un lloc comú per a tots on compartir experiències.
- L’ACEC ha hagut de retallar el seu pressupost a causa de la reducció dels ingressos de CEDRO. Agafes el relleu en un moment difícil?
- Els períodes de crisi econòmica ho són en tots els àmbits, però davant les dificultats hem d’acomplir els reptes fent servir la imaginació per intentar suplir la manca d’ingressos, i és amb aquest esperit que estem treballant des de la Junta de l’ACEC.
- Com afectarà aquesta retallada en el programa d’activitats de l’ACEC?
- Lògicament s’haurà de retallar el nombre d’activitats, però mai en detriment de la qualitat de les que es realitzin. Al mateix temps, treballem per a buscar noves vies de finançament amb nous espònsors que patrocinin els actes de l’associació, tal i com es va fer a les Jornades de l’Excel·lència amb l’ajut de la Fundació Carulla.
- Seguirà la línia de prioritzar els programes i projectes de tipus professional, com ara l’assistència jurídica i les activitats de benestar del soci?
- Per suposat, l’ACEC és fonamentalment una associació on la prioritat són els socis i l’ajut que puguin rebre en aquest sentit, tant en el suport legal, els models de contracte o qualsevol altre dubte sobre la seva feina creadora; en definitiva, constituir un espai on l’autor es pot sentir aixoplugat.
- Pots avançar alguns dels actes que es duran a terme enguany?
- Podríem destacar, al juny, el Seminari sobre el llibre electrònic i els drets digitals, tema de màxima actualitat i que ens interessa molt des del punt de vista de drets i de com afectarà a l’edició dels futurs llibres. Aquest acte el realitzarem conjuntament amb l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), col·laboració que està en la línia abans apuntada d’optimitzar recursos econòmics dels nostres respectius associats. I, a part dels actes de presentació de llibres dels socis al llarg de l’any, continuem amb els Encontres 080 que coordina l’Albert Tugues, amb els tallers de Literatura i psicoanàlisi i estem treballant en unes Jornades sobre traducció a la tardor.
- Quina és la postura de l’entitat davant el menyspreu d’alguns sectors pels drets dels autors?
- La nostra postura, com no podria ser d’altra manera, és de defensa dels drets dels artistes en general. En un magnífic article publicat en aquesta mateixa web fa uns dies, el company de Junta Antonio Tello, que forma part de la Comissió de Drets d’autor, parlava molt encertadament sobre la qüestió, a “El salari de l’amor a l’art”. En un paràgraf resumeix la situació actual del creador: «La majoria dels treballadors artístics va constatant que les condicions en què es desenvolupa la seva tasca creativa no són les d’un treballador independent i autònom (ho és pel que fa al seu vessant de creador) sinó les d’un treballador en relació de dependència encoberta. Aquesta relació laboral espúria és la que determina abusos empresarials, els contractes draconians i la incomprensió social.»
- Com es pot reivindicar aquest dret fonamental?
- Crec que les associacions d’escriptors, traductors i artistes en general haurien de saber explicar-se molt millor de portes enfora. Manca una feina de reconstruir la malmesa imatge sobre l’autor i els seus drets perquè estigués en paral·lel a la sensibilitat vers als drets de qualsevol altre treballador, i el necessari arraconament d’eslògans demagògics sobre la cultura. En aquest sentit, en ocasió de la diada de Sant Jordi, l’ACEC s’ha adherit al manifest “El valor de les paraules” per iniciativa de CEDRO i que també recolzen l’AELC, l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) i el Gremi d’Editors de Catalunya (GEC).
- Una altra reivindicació que sempre ha fet l’ACEC ha estat la de la figura del traductor, no?
- Per suposat, la tasca del traductor literari s’inclou en la categoria del treball de creació, i per tant, amb la consideració d’autors. Com a traductora conec la desprotecció que pateixen els meus companys pel que fa a les condicions contractuals, i en temps de crisi, la por a no treballar si es reivindiquen els models de contractes que hem posat en marxa des de les associacions fa que s’acceptin preus i condicions encara més precàries. Només la unitat de les nostres aspiracions ens podrà portar a bon port en aquest llarg camí cap a la dignitat i el reconeixement de la feina i els drets de l’autor. I és per aquest objectiu que associacions com l’ACEC juguen un paper fonamental i cap al qual, com a Secretària General, amb l’ajuda de tots, hem de dirigir els nostres esforços.
|
|
|
|
|