La història en format de futur - Barcelona Novel·la Històrica se celebrarà en format virtual del 9 al 14 de novembre
En el passat més remot de la comunicació humana, tot era oral; després, també per escrit. El futur serà telemàtic, o aquesta sensació ens ofereix la pandèmia, amb les restriccions de contacte físic que imposa. La 8a edició del festival Barcelona Novel·la Històrica, que se celebrarà entre el 9 i el 14 de novembre, serà íntegrament en format virtual.
Un dels actes culminants serà el lliurament del premi Barcino, en reconeixement a la trajectòria literària, que rebrà, demà, Eduardo Mendoza, a les 18 h al Born CCM, de mans de l’alcaldessa Ada Colau. Hi participarà el catedràtic Javier Aparicio Maydeu, autor de la glossa al premiat, i el membre del jurat del premi Sergi Dòria, que farà la lectura del veredicte. Posteriorment, Eduardo Mendoza mantindrà una conversa amb la periodista Lídia Heredia. L’acte es podrà seguir a través del web: www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca .
Aquest premi ja l’han rebut Lindsey Davis, Santiago Posteguillo, Simon Scarrow, Christian Jacq, Arturo Pérez-Reverte, Leonardo Padura i Isabel Allende. Des del jurat, afirmen: “Diem Barcelona i diem Mendoza. El vam descobrir amb el cas Savolta i ens vam endinsar en la cripta embruixada guiats pel detectiu de les pepsicoles. El detectiu, l’extraterrestre Gurb, el romà Pomponio, Horacio Dos, el Carlos Prullàs d’Una comedia ligera, Mauricio en les eleccions primàries, el trepa Bouvila i el plumilla Rufo Batalla. Tots són Mendoza o Mendoza és en tots.” “Tot el que dic i explico soc jo. Tot és fons d’armari”, reconeix l’escriptor barceloní, que ja ha rebut els premis més importants de la literatura castellana.
El programa d’aquesta edició de Barcelona Novel·la Històrica, comissariada per l’editor Fèlix Riera, se centrarà en la ciutat de Barcelona i la capacitat dels seus escriptors per recrear-la.
La cita tindrà vuit xerrades amb reproducció en línia, una ruta literària en format podcast i itineraris per la ciutat amb l’aplicació Literapolis. Fèlix Riera va destacar l’especificitat de “Barcelona com a capital contemporània que ha fet un esforç per autoobservar-se i descobrir les ciutats invisibles que té”.
Riera afirma que es vol comprendre la història “d’una Barcelona que ha estat capaç de convertir-se en símbol de modernitat, creativitat i hospitalitat, malgrat que els vents contraris que a tota ciutat li toca viure”.
“Veurem com en la història de Barcelona pesen el mateix les paraules i les pedres, analitzarem com una ciutat està construïda a través dels arquitectes que l’han feta possible i com, amb la paraula, s’ha consolidat el projecte de ciutat”, va concretar el comissari del festival.
L’edició recorrerà la ciutat construïda, l’hospitalària, l’oculta, les ciutats que va ser en els segles X, XVIII i XX, la que grans novel·listes han immortalitzat. Tot a través de les paraules de noms com ara Borja de Riquer, Casilda Güell, Enric Calpena, Coia Valls, Elena Hevia, Alfred Bosch, Judit Carrera, Jordi Garcés, Rosa Navarro, Adolfo Sotelo, Care Santos, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Sergio Vila-Sanjuán, Andreu Claret, Lluís Permanyer, Emma Riverola, Juan Pablo Villalobos, Pola Oloixarac, Santiago Roncagliolo, Rodrigo Fresán, Aurelio Major...
Un any més, la cloenda anirà a càrrec del filòleg Màrius Serra, que convidarà a participar en el Cronòstic, un joc que posa a prova els coneixements històrics dels participants, amb noms com ara Maria Carme Roca, Sebastià Alzamora, Toni Soler, Núria Esponellà, Jordi Amat, Pilar Rahola, Albert Pijuan, Núria Pradas, Enric Calpena, Albert Villaró, Pablo Martín Sánchez...