Anna Guitart va ser l’speaker de la quarta edició del premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any . Va saludar Jordi Cuixart, que per primer cop en les quatre edicions ha sortit breument del seu calvari –1.207 dies a la presó i la família penjada!– per poder atorgar el premi.
Els tres finalistes: Eva Baltasar, amb Boulder; Sebastià Perelló, amb La mar rodona, i Miquel Martín i Serra, amb La drecera, aspiraven a un nou premi que intenta ser el Goncourt, un premi de la crítica, però amb una bona dotació de 20.000 euros, més 5.000 d’afegits per a promoció del llibre. Els estranys, de Raül Garrigasait; Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, i L’esperit del temps, de Martí Domínguez, van ser els guanyadors en les tres edicions anteriors.
Abans del veredicte, Anna Guitart va fer un tercer grau, amable cal dir, per parlar amb els protagonistes. La primera va ser la guanyadora, Eva Baltasar. Va dir que intentava posar-se molt dins els personatges, fins l’efecte mirall. Va recordar les seves passejades per Xile i la feina amb l’editora del Club Editor, que li ha fet confiança i li dona temps. Destacava una de les frases sobre el personatge –“tria l’amor”–, abans de comentar aspectes de la maternitat, un dels temes de Boulder en la situació d’una parella de lesbianes, amb “una fórmula de maternitat”, dit en les seves paraules. Anna Guitart va destacar la manera d’escriure, que Baltasar va puntualitzar com “la manera d’escriure de manera poètica, cercant les imatges, les paraules, la màgia de la literatura”.
El canvi d’escriptor va ser cap a Martín i Serra, i els seus joves narradors, sobre “un ambient, un entorn i una atmosfera perduda en un Empordà genèric, que ja no existeix; amb una doble mirada, el nen de la infantesa a l’adolescència i la pèrdua de la riquesa paisatgística; amb uns pares que són la consciència”. De la decadència del país i la devastació turística també ha escrit Perelló, que va definir l’obra com una novel·la assaig, amb un cert to de farsa sobre la transició i la història mallorquina recent. Amb incògnites sobre l’hospitalitat, “en un permanent estat d’excepció, on vivim encara, que forma part del que som ara”. Perelló va precisar “El turisme és una forma de consumir realitat, paisatge. Han convertit Mallorca en un espai disponible, on qui vulgui venir faci el que vulgui. I si ens venen a veure a nosaltres?”
Immediatament, Guitart va anunciar que seria el mateix Cuixart qui anunciaria el guanyador. El primer que va dir és que havia de tornar a la cel·la: “Felicitar-vos a tots per l’estímul i no perdre l’esperança.” Molt prim i amb grenyes, Cuixart va mostrar-se crític, “sense la cultura la vida no té sentit”, i va elevar un crit de socors per la inutilitat de les institucions que han abandonat la cultura. Abans de donar el veredicte, va acabar parafrasejat Isabel-Clara Simó amb l’explícit “que la cultura ho envaeixi tot”. No ho veurem!
David Castillo
Punt Avui