La literatura digital, noves possibilitats de creació i de cessió de drets d’autor
11/6/2010
Segona sessió de les Jornades sobre Literatura i àmbit digital
Laura Borràs durant la seva intervenció a les Jornades (Foto:Carme Esteve)
| |
Les alternatives al copyright i les noves perspectives en la creació de textos a través de la tecnologia van ser els dos temes que van centrar la segona sessió de les Jornades sobre literatura i àmbit digital, celebrada el passat 10 de juny, al Col·legi de Periodistes. Els ponents van exposar diferents maneres de cedir els drets d’una obra i de fer-la arribar a tothom, així com el ventall de possibilitats que ofereix la tecnologia per a aportar un valor afegit a la creació. Tot això, però, sense oblidar un cop més el moment d’incertesa en què es troba el sector del llibre davant uns canvis encara desconeguts.
Ignasi Labastida, responsable del projecte Creative Commons a l’Estat espanyol, el professor Ernest Abadal i el Vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde, van parlar en la primera taula rodona sobre les alternatives al copyright. Labastida va defensar la necessitat de “donar eines a l’autor per decidir com exerceix els seus drets”. Per això va enumerar els avantatges de les llicències Creative Commons, “que permeten a l’autor decidir lliurement què vol fer amb la seva obra”. Aquestes llicències donen la possibilitat a l’escriptor d’oferir la seva obra de diferents maneres, “sense cedir els drets en exclusivitat”. Així “permeten que es faci servir citant l’autoria, amb o sense ús comercial, amb dret o no a transformar-la”, etc. Seguint aquesta línia, Llorenç Valverde va afirmar que “el copyright no té sentit en l’àmbit digital”, i va apostar per “buscar la màxima difusió d’una obra”, tot i que “l’autor professional necessita un marc legal i contractual que el defensi a ell”. Partint d’aquesta base, Valverde va lamentar que les editorials “no experimentin amb aquestes llicències alternatives al copyright” i va denunciar que “les lleis estan pensades per a la indústria, que ha de canviar els seus supòsits per a sobreviure”.
La intervenció d’Ernest Abadal es va centrar en les seves experiències personals com a editor de la revista digial BID: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, i també com a autor de textos de divulgació científica. En totes dues facetes, Abadal aposta clarament per utilitzar les llicències Creative Commons, per la “versatilitat dels seus usos segons les intencions de l’autor”. El professor va animar els presents a utilitzar aquesta manera de cedir els drets si el que es busca és “la màxima difusió dels seus continguts”. També va citar alguns exemples de llibres publicats en paper amb llicències Creative Commons, “tot i que les editorials encara no ho tenen molt clar”.
Els nous camins de la literatura
“Hi ha prejudicis en l´ús de la tecnologia digital que quan ens hi acostem s’esvaeixen”, va dir Laura Borràs, professora de Teoria de la Literatura de la UB. I això és el que va fer ella a la seva ponència: apropar la literatura digital per veure la quantitat de possibilitats que ofereix la tecnologia a l’autor per “aportar un valor afegit a la seva obra”. Borràs va insistir en que “l’interès sempre ha d’estar en els textos i no en els suports” i va reclamar la necessitat de “combatre la intimidació de la modernitat”. Per això va recordar els diferents suports que han anat canviant al llarg de la història fins a aturar-se al present, “en què sempre parlem de dispositius i deixem de banda el contingut”. Borràs va parlar de les diferències que s’estableixen a l’hora de llegir literatura digital, perquè “naveguem, interactuem, cooperem, co-creem, rellegim, etc.”. Així , va ressaltar que “tots els canvis es poden veure com una oportunitat” i que ara “el repte és aprendre a llegir d’una altra manera”, ja que els textos “són mòbils, viatgen, tenen lògiques de lectura que ens costa entendre”. Borràs va il·lustrar la seva ponència amb diferents exemples en pantalla d’obres digitals, com La casa sota el temps, d’Isaías Herrero, i Serial Chiken, de Jordi Cervera. Laura Borràs dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals.
I, per cloure les Jornades, el testimoni d’un autor de literatura digital a la xarxa: Ramon Dachs. El seu primer missatge va ser: “La literatura digital no aboleix la no digital”, i va comparar aquesta convivència amb la de la fotografia i la pintura, i la del cinema i el teatre. Dachs va explicar les seves dues aportacions a la Xarxa: Inermínims de navegació poètica, un dels primers poemaris íntegrament hipertextuals del món, que va crear l’any 1996, i Intertarot de Marsella, una proposta de poesia aleatòria interactiva.
Articles sobre les Jornades a la premsa:
"La veritat és que tots tenim por" (Avui, 14 de juny de 2010)
"Llibre digital: cruïlla de dubtes" (El Punt, 13 de juny de 2010)
"Los escritors debaten sobre los derechos digitales" (La Vanguardia, 10 de juny de 2010)
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
|
