Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Zagajewski vers el país d’Enlloc, vora del riu Mai
acec24/3/2021



(Foto:)
 
La des­a­pa­rició del poeta polonès Adam Zaga­jewski als 75 anys ens ha aga­fat en fora de joc. La set­mana pas­sada van caure Pica­nyol i Esta­nis­lau Tor­res i aquesta set­mana l’obrim amb el traspàs d’un poeta que ens havia resul­tat pròxim pels seus reci­tals a Bar­ce­lona i pel con­tacte que havia tin­gut amb les edi­to­ri­als cata­la­nes gràcies a l’esforç dels tra­duc­tors Xavier Farré i el duet Jerzy Slawo­mirski i Anna Rubió. No exa­gero si dic que Zaga­jewski hau­ria estat un digne premi Nobel a l’altura dels seus com­pa­tri­o­tes Czes­law Milosz i Wis­lawa Szym­borska, del rus Joseph Brodsky, de l’antillà Derek Wal­cott i de l’irlandès Sea­mus Hea­ney, és a dir, una veu que explica millor que ningú el món actual i les cir­cumstàncies.


Adam Zaga­jewski va ser també un home del segle XX a la Polònia segres­tada pels comu­nis­tes des de la Segona Guerra Mun­dial, just quan va néixer, el 1945. Una veu en un con­ti­nent de silen­cis, de dic­ta­du­res i de tendències vin­cu­la­des al rea­lisme soci­a­lista, d’on no es podia sor­tir sense el perill de ser acu­sat d’anti­re­vo­lu­ci­o­nari, revi­si­o­nista o, direc­ta­ment, paràsit. Aquest fill de la guerra es va criar a les ciu­tats inhòspi­tes que des­criu després de ser des­truïdes, als bar­ris gri­sos per on fa tran­si­tar homes taci­turns. Ho exposa al poema Refu­gi­ats del lli­bre Terra del foc (Qua­derns Crema): “Arros­se­gant les cames / van len­ta­ment, molt len­ta­ment, / vers el país d’Enlloc, / vers la ciu­tat de Ningú / a la vora del riu Mai.”


Carn d’exili, Zaga­jewski va conèixer dife­rents països occi­den­tals fins al seu retorn defi­ni­tiu a Cracòvia el 2002. Ja no tenia més ban­dera que la seva llen­gua literària, i pocs retrets més enllà de l’edat i un excés de con­tin­gut per als seus poe­mes esfereïdors, que ens par­len de mer­les que can­ten jazz a sobre de l’antena de la tele­visió o dels tres àngels que se li apa­rei­xen al cos­tat del forn del car­rer Sant Jordi. Després que un home els retregués, “una altra enquesta sociològica”, un dels àngels li va con­tes­tar, “tan sols volem saber que se n’ha fet de la vos­tra vida, quin gust tenen els dies, i per què les nits por­ten la marca de la por i l’angoixa.”


Poeta de la clare­dat, com el va defi­nir Xavier Farré, els seus ver­sos són sovint ins­tantànies de tar­des de fred, de vells records i d’aero­ports on recu­pe­rar la ins­pi­ració. Lle­gint-lo sovint tens la sen­sació de cap­tu­rar la seva lli­breta íntima, el die­tari d’un home que tra­vessa l’espai temps de manera dis­creta, sense fer gaire soroll més enllà del xiu­xi­ueig dels seus ver­sos greus, de la seva ciu­tat natal anne­xi­o­nada a la URSS o dels dies del retorn a casa després del nou segle. Tinc un lli­bre subrat­llat amb la fitxa dins d’un par­tit de fut­bol que vaig cobrir pel diari. Men­tre la pilota es movia, un dels meus ulls visi­tava un afi­na­dor de pia­nos, con­tem­plava el mur de Berlín o es que­dava ador­mit sobre un lli­bre de poe­mes de Kava­fis. Zaga­jewski ha estat un poeta immens, que dema­nava a les ban­de­res: “No ens seguiu tapant els ulls.” La seva pàtria s’havia mogut per les inclemències del segle. Els seus ver­sos han res­ca­tat la pau.





   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2