Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Maria Barbal recull el guardó de la 53a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
acec11/6/2021



(Foto:)
 

Aquest any a Maria Bar­bal totes li ponen. Després de gua­nyar el premi Josep Pla de la fac­to­ria Pla­neta per Tàndem, va rebre el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, un guardó que han obtin­gut poques dones i que con­firma una car­rera que va escla­tar el 1985 amb la cele­brada Pedra de tar­tera. Ahir, Òmnium en feia el lliu­ra­ment amb un acte cre­a­tiu i lite­rari, en què tres actrius van recórrer la nar­ra­tiva de l’escrip­tora de Tremp, a més de recu­pe­rar arti­cles de premsa dels gai­rebé qua­ranta anys de tra­jectòria. Magda Puig, Ester Cort i Rosa Cada­falch, amb flai­xos que res­so­na­ven a l’Espai La Lira del seu poble natal: “Bar­ce­lona és tot a una hora. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encen­dre la cale­facció, a les dotze repar­tir les car­tes, a les nou reco­llir les escom­bra­ries i a les deu tor­nar a tan­car” o “Soc una per­sona reser­vada. Pot­ser per prudència o per timi­desa. Se’m pot expli­car a través de la meva obra. Explico el meu món, i miro d’enten­dre’l, a través de la meva obra. Però la família...” Men­tre reci­tava, Magda Puig ofe­ria un retrat fefa­ent de la com­bi­nació de timi­desa i força que conté la per­so­na­li­tat de Bar­bal. Un altre frag­ment reve­la­dor: “Crec que com a per­so­nes inten­tem viure una història pròpia, el més des­lli­gada pos­si­ble de la dels nos­tres pares, de la gene­ració ante­rior. No obs­tant això, sovint no podem dei­xar d’adme­tre l’herència que ens lle­guen, amb volun­tat de fer-ho o no. És després de pro­ces­sos de cons­ci­en­ci­ació, que podem assu­mir aquesta herència i pren­dre una posició clara en relació amb ella. Ide­o­lo­gia, acti­tuds, lluita, refugi i migració, pas­si­vi­tat, col·labo­ració, secret són mots que expres­sen qüesti­ons vitals bàsiques d’influència. A la perifèria hi ha les cir­cumstàncies econòmiques, geogràfiques i altres de cada família.”


El pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, va recor­dar una altra asse­ve­ració de Maria Bar­bal: “Mal­grat totes les impo­si­ci­ons, si volem hi ha espe­rança.” També va remar­car: “Poder anun­ciar-li per­so­nal­ment el vere­dicte del jurat va ser un acte de rea­fir­mació, i avui, que per quart any els poders de l’Estat m’impe­di­ran lliu­rar el Premi d’Honor, cap frus­tració i, des de la presó, més lliu­res que mai. Perquè, gràcies als mes­tres que es van com­pro­me­tre amb la llen­gua, als cre­a­dors per­se­guits que no callen i al jovent que no es resigna, som cons­ci­ents que sí, que en la volun­tat del ser i la per­sistència del fer seguim ali­men­tant l’espe­rança.” Cui­xart va enviar un vídeo des de Lle­do­ners perquè li va ser revo­cat el ter­cer grau peni­ten­ci­ari. També va fer una glosa Albert Villaró. Més d’una hora després del començament, a un quart de nou del ves­pre, Bar­bal va fer un recor­re­gut per la seva vida, la dura bata­lla de la guerra a Tremp, la docència al Prat, Bar­ce­lona, el Besòs i la lite­ra­tura, abans de recor­dar Mont­ser­rat Roig –que va conèixer en un ins­ti­tut– i citar Joseph Brodsky: “Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.” Feli­ci­tar Maria Bar­bal és lle­gir-la.







   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2