-Un flâneur a Barcelona: Álvaro Colomer xerrarà amb Tina Vallès amb motiu de la seva novel·la 'El senyor Palomar a Barcelona'
El senyor Palomar a Barcelona. Un matí d’agost de 2019, el senyor Palomar aterra a Barcelona per instal·lar-s’hi amb la dona i la filla. I és des d’aquí que el seguirem durant tot un any, mentre es dedica a caminar per una ciutat que mira i estudia, i on es deixa travessar per tot el que veu.
El Palomar de Tina Vallès està convençut que les coses més properes contenen una espurna capaç d’activar la nostra atenció. No sabem del cert d’on ve ni cap a on va, però les seves passejades, de Sant Antoni al pont de Vallcarca, de Montjuïc a un zoo sense en Floquet de Neu, de la plaça Letamendi al terrat de casa, li permeten apamar els detalls minúsculs d’allò que ens envolta i que sovint no veiem, i transformar-los en literatura.
Traslladat a Barcelona, Palomar és i no és el d’Italo Calvino. Com explica l’autora a l’epíleg, «aquest llibre surt d’un no», de la negativa a acceptar la mort del personatge. En un terreny limítrof entre el relat i la meditació del flâneur, El senyor Palomar a Barcelona és el retrat d’un Palomar que funciona com a canal per endinsar-nos en els secrets que la realitat juga a amagar-nos. Palomar –i per extensió la mateixa Vallès– podria ser, de fet, un ull; un ull atent, filosòfic, que ens recorda que tot objecte en el món és una clau mestra per entrar a l’univers, on tot està connectat.
Tina Vallès (Barcelona, 1976) és filòloga i es dedica a l’escriptura, l’edició, la traducció i la correcció. El 2017 va obtenir el Premi Llibres Anagrama de Novel · la amb La memòria de l’arbre, guanyadora també del Premi Maria Àngels Anglada 2018, del Premi Jean Monnet des Jeunes Européens 2020, finalista del Premi Mandarache 2020 i traduïda a una quinzena de llengües: «Amb una ambició màxima, Vallès aconsegueix expressar profundament la naturalesa íntima dels silencis de la quotidianitat» (Ponç Puigdevall, El País); «Una dissecció facetada sobre el des - ésser, la voluntat homèrica de descriure el crepuscle de la identitat personal, xifrat en diàlegs fulgurants» (Lluís Muntada, L’Avenç). És autora dels reculls de relats L’aeroplà del Raval (2006), Un altre got d’absenta (2012) i El parèntesi més llarg (2013), que va merèixer el Premi Mercè Rodoreda, i de la novel·la Maic (2011). A finals de 2020 va guanyar el Premi Folch i Torres amb la novel·la Els pòstits del senyor Nohisoc. El seu darrer llibre per a primers lectors és Mira (2021). És coeditora del portal de contes Paper de vidre i col·labora regularment a Vilaweb.