Dijous, 21 de novembre de 2024



Castellano  


Ferrater, sempre present
acec30/1/2022



(Foto:)
 
Aquesta no és una ope­ració de res­cat, sinó de reco­nei­xe­ment i, sobre­tot, d’ampli­fi­cació del gaudi que pro­cura des de fa anys la lec­tura de Gabriel Fer­ra­ter (1922-1972), “un intel·lec­tual de pri­mer ordre”, poeta, crític d’art i de lite­ra­tura, pio­ner de la lingüística a casa nos­tra i refe­rent de la gene­ració pri­vi­le­gi­ada que va assis­tir a les seves clas­ses a la Uni­ver­si­tat Autònoma dels sei­xanta, com va recor­dar Izaskun Arretxe, direc­tora de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, en la pre­sen­tació, ahir, dels actes de com­me­mo­ració del cen­te­nari del nai­xe­ment de l’escrip­tor i els cin­quanta anys de la seva mort. L’Any Gabriel Fer­ra­ter, que cele­bra un autor que per for­tuna mai no ha dei­xat d’estar pre­sent a les lli­bre­ries, és sobre­tot un envit per gua­nyar nous lec­tors per a un dels poe­tes que va escriure menys d’aquest país tan pro­pens a la des­me­sura lírica (a penes cent vint poe­mes, però quins poe­mes!) i, “més que com una ocasió per llançar con­feti a l’aire”, per sen­tir fins i tot una mica d’enveja pels afor­tu­nats que en rebin l’impacte per pri­mer cop, com va dir Daniel Reca­sens, regi­dor de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Reus, en repre­sen­tació de la ciu­tat on va néixer i d’enti­tats que, com Gosar Poder, tre­ba­llen per la difusió del lle­gat fer­ra­terià des de molt abans de l’ani­ver­sari, o l’Asso­ci­ació Gabriel Fer­ra­ter de Sant Cugat, la ciu­tat on l’escrip­tor va viure des de 1965 i on es va suïcidar, repre­sen­tada per la tinenta d’alcal­dia de Cul­tura, Est­her Madrona. La impli­cació de les enti­tats que han man­tin­gut viva la memòria del poeta (entre ells, els amics i alum­nes que solien reu­nir-se amb ell a El Mesón de Sant Cugat) serà màxima en la cele­bració ofi­cial del cen­te­nari, com van subrat­llar tant Arretxe com el comis­sari de l’Any Fer­ra­ter, l’edi­tor, poeta i assa­gista Jordi Cor­nu­de­lla, res­pon­sa­ble de la recent edició crítica de Les dones i els dies (2018) i mar­mes­sor del lle­gat lite­rari dels ger­mans Fer­ra­ter, Gabriel i Joan.


La feina grossa, doncs, ja ve en gran part feta, i la com­me­mo­ració hi afe­girà, com va remar­car Cor­nu­de­lla, la labor de “cana­lit­zació, parai­gua i alta­veu” de la cele­bració que, per la banda ins­ti­tu­ci­o­nal, es con­cen­trarà en la divul­gació als ins­ti­tuts i a les bibli­o­te­ques per mitjà d’una expo­sició iti­ne­rant, que incor­po­rarà un audi­o­vi­sual amb tes­ti­mo­nis de per­so­nes que van conèixer Fer­ra­ter, i la pro­ducció de mate­rial edu­ca­tiu per tre­ba­llar la seva obra a les aules. Pot­ser no és la ini­ci­a­tiva més vis­tosa, però sí la que pot donar més fruits a llarg ter­mini com a trans­mis­sora de l’obra de l’escrip­tor a les noves gene­ra­ci­ons. En canvi, l’edició de l’Obra Com­pleta, a cura del mateix Cor­nu­de­lla, que Galàxia Guten­berg començarà a publi­car aquest any dins un pro­jecte que s’allar­garà fins al 2023, és d’una cla­mo­rosa urgència, con­si­de­rant que som davant l’autor més lle­git i influ­ent dels poe­tes con­tem­po­ra­nis (amb permís de Miquel Martí i Pol i Joan Mar­ga­rit), i un dels assa­gis­tes més lliu­res i intel·ligents (coses que segu­ra­ment van de bra­cet) de la cul­tura cata­lana. Els dos pri­mers volums seran Papers sobre lite­ra­tura cata­lana i Escri­tos sobre pin­tura (revi­sats res­pecte a l’edició en curs de Seix Bar­ral). El mateix segell publi­carà Los tres libros, una edició bilingüe dels volums de poe­sia, els únics apa­re­guts en vida de Fer­ra­ter, Da nuces pue­ris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teo­ria dels cos­sos (1966), reu­nits a Les dones i els dies (1968), en tra­ducció del mexicà Orlando Guillén, que ha tro­bat solu­ci­ons com­mo­ve­do­res per als cata­la­nis­mes de l’ori­gi­nal, com ara con­ver­tir el “menja’t una cama” en una expressió més genuïna en cas­tellà com “chúpate el dedo gordo”, com va comen­tar Cor­nu­de­lla. Pels volts de Sant Jordi sor­tirà l’espe­rada bio­gra­fia que està enlles­tint Jordi Amat, Vèncer la por. Vida de Gabriel Fer­ra­ter (Edi­ci­ons 62), que ha hagut de bus­se­jar en el munt d’incer­te­ses que pla­nen sobre l’escrip­tor per recom­pon­dre “un puzle que encara ningú no s’havia entre­tin­gut a mun­tar”, segons Cor­nu­de­lla, que el 1993 va tenir cura, amb Núria Per­pinyà, de l’Àlbum Fer­ra­ter per a Qua­derns Crema.


Hi haurà altres nove­tats bibli­ogràfiques des­ta­ca­des, com l’anto­lo­gia que pre­para Marina Por­ras per a Coma­ne­gra, Donar nous als nens; el sem­pre interes­sant Albert Roig amb Posseït (L’Altra), que posarà Fer­ra­ter en relació amb altres poe­tes com ara Blai Bonet o Miquel Bauçà; la reco­pi­lació dels escrits dedi­cats a la plàstica a L’art de la pin­tura. Notes d’estètica i de crítica, en edició de Josep Bata­lla, Jordi À. Car­bo­nell i Elena de la Cruz Ver­gari, amb el regal d’un cen­te­nar d’il·lus­tra­ci­ons, inclo­ent-hi els sis qua­dres que va pin­tar Gabriel Fer­ra­ter cap a 1949, fins ara mai reproduïts, que ofe­rirà Obra­dor Edèndum, i el número monogràfic que li dedi­carà la revista digi­tal Veus Bai­xes, que per pri­mera vegada donarà a conèixer la tra­ducció que va fer el poeta de certs psalms de la Bíblia a par­tir de ver­si­ons del francès i l’anglès.


D’acord amb la volun­tat de la ILC de fomen­tar les tra­duc­ci­ons dels autors que com­me­mora, hi haurà també edició bilingüe de As mulle­res e os días, en tra­ducció al gallec de Manuel Outeiriño per a Chan da Pólvora Edi­tora, i sobre­tot acti­vi­tats acadèmiques impul­sa­des per l’Ins­ti­tut Ramon Llull a França, Angla­terra i Ale­ma­nya, tres països on va resi­dir Fer­ra­ter en tem­po­ra­des més o menys llar­gues: del 1938 al 1941 va viure i estu­diar prop de Bor­deus; a Angla­terra, on vivia la seva ger­mana Amàlia des dels anys cin­quanta, tra­duint novel·les policíaques (la seva filla, la també tra­duc­tora Anna Bar­low Fer­ra­ter, es va con­nec­tar ahir a la roda de premsa vir­tual), hi va viat­jar sovint i va fer-hi amis­tat amb Art­hur Terry, “el crític dels sei­xanta que millor el va enten­dre”, a parer de Cor­nu­de­lla, i prop d’Ham­burg, on va pas­sar sis mesos el 1963 escri­vint frenètica­ment infor­mes de lec­tura. La col·locació de dues pla­ques als llocs on va viure –a Reus i Sant Cugat–, i rutes literàries, clubs de lec­tura, con­ferències i tau­les rodo­nes a tot el país com­ple­ten el pro­grama de l’Any Fer­ra­ter, que vol defu­gir la temp­tació de reduir un “per­so­natge tan versàtil” en un este­re­o­tip, com va adver­tir Cor­nu­de­lla, que va recor­dar que devia ser dels pri­mers a por­tar texans a Cata­lu­nya, el 1963, gràcies als seus con­tac­tes amb Angla­terra: “Ja ves­tia com després del Maig del 68 abans que el Maig del 68 hagués tin­gut lloc.” La volun­tat d’evi­tar aquest retrat icònic ha pesat també en l’elecció de la foto­gra­fia del logo­tip, un retrat que li va fer Cèsar Malet el 1970 per al lli­bre d’entre­vis­tes de Fede­rico Camp­bell Infame Turba (Lumen).








   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2