El festival BCNegra s’ha inaugurat amb un homenatge a Francisco González Ledesma, autor ocult de la cèlebre sèrie de Silver Kane, que publicava Bruguera i que va ser el primer contacte amb la literatura de molts joves de postguerra. I també autor reconegut de les novel·les policíaques de l’inspector Méndez. El festival ha homenatjat aquest gran escriptor i periodista amb un col·loqui i una exposició comissariada per Quim Noguero, que es podrà visitar a la Biblioteca Jaume Fuster fins al 3 dabril de 2022.
González Ledesma és el cronista d’una Barcelona dels baixos fons que els Jocs Olímpics van escombrar. “Creador d’atmosferes, dotat amb un sentit de la prosa poètica, estava convençut que la veritable vida estava als patis del darrere i va retratar, en les seves novel·les i en la seva brillant obra periodística, una Barcelona que ja no existeix i que tenia el dret de continuar existint”, diu Quim Noguero, que en aquesta exposició ha fet reviure l’inspector Méndez, un home malcarat però amb principis, a través de la figura de Joaquim Roglan, que s’ha prestat a encarnar aquest entranyable personatge literari i a deixar-se fotografiar-se en espais del Raval que encara conserven l’atmosfera d’aquells anys. La fesomia de Roglan recorda la de Méndez, tal com la descrivia González Ledesma a Historia de Dios en una esquina: “Las facciones de Méndez, habitualment tranquil·les, formaban de pronto unes líneas duras y rectes. Era una cara de autentico malprido con solera”. Roglan, que ahir va participar al col·loqui amb Jordi Sierra i Fabra i els dos fills de l’autor (Enric i Victoria González), va ser company de González Ledesma a La Vanguardia i en reivindica l’obra periodística, que no s’ha estudiat prou. “Abans de lliurar-se al periodisme, el Paco havia estat advocat. Pertanyia a una generació que llegia molt perquè no podia fer res més. Havia estudiat dret i això volia dir que sabia llatí i dret canònic, fet que no li impedia fer periodisme de carrer i explicar el món dels baixos fons. La seva obra periodística i literària són indestriables”, diu el veterà periodista.
El seu fill, el periodista Enric González, encara recorda el moment, cap allà el 1969, que González Ledesma va deixar d’exercir d’advocat per dedicar-se a escriure. La seva dona, Rosa Torralba, que havia conegut treballant a Bruguera, li va donar suport, tot sabent que s’haurien d’estrènyer el cinturó. L’Enric encara en recorda les conseqüències d’aquella decisió: “Van passar a vestir-nos amb roba que la mare cosia a casa i el pare es va encadenar a les entregues de Silver Kane, la sèrie que signava amb pseudònim però que els permetien viure, treballant a un ritme frenètic per complir amb un contracte draconià amb Bruguera que l’obligava a escriure, de mitjana, una novel·la i mitja a la setmana. Aquest contracte s’ha conservat i és una de les peces memorables que podeu veure a l’exposició ‘Expedient González Ledesma’, juntament amb la seva màquina d’escriure
La màquina d’escriure sonava a tota hora, recorda la seva filla Victòria, que el dia que va portar la màquina a arreglar, el tècnic li va confessar que mai havia vist unes tecles tan gastades. L’Enric apunta que els originals del seu pare semblaven que haguessin passat per la censura, perquè estaven tots tacats de tinta, de tantes esquitxades que les tecles gastades deixaven sobre el paper.
Victòria recordava ahir que el seu pare tenia al pis on vivien un despatx ple de llibres que era un espai vedat als nens, i no perquè fos el seu santuari d’escriptura. De fet, a l’hora d’escriure es tancava en un quartet del safareig, un lloc brut i fastigós, on passava hores i hores escrivint. Joaquim Roglan defensava ahir les virtuts i avantatges de la màquina d’escriure davant dels ordinadors actuals. “Abans la màquina t’obligava a pensar abans d’escriure. Avui, amb els processadors de textos, anem pensant mentre escrivim, i alguns ni això!”.
Durant el col·loqui va haver-hi temps per parlar de Bruguera, l’empresa editora del Pulgarcito o de les aventures del Inspector Dan, el Capitán Trueno, i de tants tebeos de la postguerra, una fàbrica de fantasies que va nodrir la imaginació de molts nens de la postguerra, com ara Jordi Sierra i Fabra, que ahir reconeixia que avui no seria escriptor si no hagués llegit totes aquelles novel·les. “Devorava les aventures de Silver Kane, que comprava cada setmana al quiosc, però fins als 30 anys no vaig saber que l’autor d’aquella sèrie era González Ledesma”.
“Per mi Bruguera era tot. Era un món màgic”, reconeixia Enric González. L’editorial donava feina a famílies senceres del barri, que s’encarregaven d’ensobrar cromos o soldadets. I un dels grans moments del col·loqui va ser quan Roglan, apuntant amb el dit tremolós al fill de González Ledesma, va desenterrar un record commovedor: “Tu, Enric, tu també vas ensobrar cromos”.