La mascareta al carrer deixa de ser obligatòria a partir d’avui i comença a entreveure’s una certa tornada a la normalitat. Però res no tornarà a ser igual que abans de març del 2020. La pandèmia no només ha provocat víctimes i confinaments, també ha influït sobre les vides i els costums i, tot i que encara és aviat per treure’n con­clusions, algunes conseqüències ja es deixen veure en l’àmbit cultural.

Les sales de cinema van patir un efecte devastador amb el confinament i, gairebé dos anys després, encara no aixequen el cap. Amb la primera onada no es va poder anar als cinemes, però des de la comoditat del sofà de casa es va consumir més audiovisual que mai a través de les plataformes de streaming, que han fet fer un tomb enorme a la manera de veure cinema. L’streaming va substituir les sales. Netflix, HBO, Amazon Prime o Filmin van agafar la seva porció del pastís i s’hi van apuntar nous subscriptors, tot i que no s’han donat dades precises. Les restriccions, la falta d’estrenes potents i l’ajornament de cintes esperades per part de les majors van reduir l’interès del públic de tornar a gaudir de les pel·lícules en pantalla gran. 

L’estiu del 2020 va ser especialment dolent en taquilla i només Santiago Segura i el seu Padre no hay más que uno 2 va revitalitzar les sales. No hi va haver blockbusters . Només Tenet i Wonder Woman 84 es van estrenar en sales. I algunes multinacionals van decidir estrenar les grans produccions a les seves plataformes, com Disney+ amb Mulan i Soul . Moltes pel·lícules ja no s’estrenen als cinemes, sinó directament a les plataformes. Els cinemes espanyols van perdre 446 milions d’euros en taquilla, un 72% menys que el 2019, segons comScore. També va ser un revés per al cinema espanyol. En un moment especialment crític, les principals cadenes de distribució i exhibició espanyoles, com Cinesa, Yelmo o Balañá, van anunciar tancaments temporals i es van programar cicles de clàssics per intentar salvar d’alguna manera la clatellada. 

El 2021 semblava que la crisi s’havia de relaxar, però amb les successives onades de covid i les noves restriccions el cinema no es va recuperar. La recaptació en taquilla a Espanya es va situar només en 40,4 milions d’euros i el nombre d’espectadors de pel·lícules espanyoles va ser de 6,7 milions. Només Santiago Segura va aconseguir altre cop una assistència massiva amb A todo tren: Destino Asturias . I el nou lliurament de l’home aranya, Spider-Man: Homecoming , només va necessitar cinc dies per convertir-se en la pel·lícula més taquillera del 2021. El cinema familiar atreu el públic, però un altre tipus de pel·lícules més independents han perdut pistonada entre el públic adult. 

“L’streaming serà l’enemic més gran dels cinemes”, assenyala l’analista Jeff Bock en un article de l’NBC. Cineastes de la talla de Scorsese, Cuarón o Sorrentino van fitxar per Netflix, i el gegant de l’streaming s’ha apuntat un bon gol amb El poder del perro , nominades als Oscars. L’èxit de Netflix i altres plataformes ha portat a transformar el model tradicional de finestres d’exhibició. Si abans de la pandèmia les sales reclamaven uns tres mesos d’exhibició exclusiva, aquesta xifra ha caigut a 45 dies. Els experts apunten que caldrà esperar al 2023 perquè les sales recuperin nivells previs a la pandèmia.

En l’etapa més dura del confinament, el sector del llibre va mantenir la seva activitat gràcies a les plataformes de venda a domicili, que han vist disparar-se la seva quota de mercat (un 38,4% de la gent va comprar llibres per internet el 2020 davant el 31,9% de l’any anterior). Amb moltes alternatives de lleure paralitzades (teatres, cinemes, concerts...), la lectura va guanyar pes. I, paral·lelament a les pujades de vendes en grans empreses com Amazon o Casa del Libro, es va donar l’aposta de molts veïns per les seves llibreries de barri, fins i tot amb iniciatives com els bons de compra anticipada. La llibreria tradicional continua sent el lloc on més es compra (71,1% davant el 67,5%). El virus ha fet justament que moltes llibreries petites creïn o renovin els seus webs, i s’han multiplicat les que ofereixen l’opció de compra en línia. Tot i això, no hi ha hagut un gran increment de la lectura en e-books (només van pujar l’1,2%). Algunes editorials independents han creat models de subscripció mensual.

El més espectacular és l’increment (històric) del nombre de lectors freqüents, és a dir, els que llegeixen llibres diàriament o setmanalment durant el temps lliure, un 52,7% de la població de més de 14 anys, cosa que suposa 2,7 punts més que l’any anterior. Durant el confinament es va assolir el pic, amb un 57% de lectors freqüents i una mitjana de 8 hores i 25 minuts setmanals dedicats a la lectura. La comunitat on més es llegeix és Madrid (73,8%); Catalunya ocupa el quart lloc, després del País Basc i Navarra, amb un 65,9%.

I, als rànquings, s’observa un altre canvi: són els autors en espanyol els que ocupen les primeres places davant els traduïts. Aquesta setmana, per exemple, els deu llibres més venuts a Espanya són tots escrits originalment en castellà, amb Eva García Sáenz de Urturi, Isabel Allende i Ángel Martín als primers llocs.

Joan Roselló, cofundador de la promotora de concerts The Project, que organitza festivals com el de Jazz i gestiona la sala Barts, assenyala diversos canvis d’hàbits al món de la música en viu, alguns dels quals cal veure quin recorregut tenen. “Un dels canvis notables, encara no consolidat del tot, ha estat que s’han avançat les hores dels concerts. El públic en general, però especialment l’audiència dels concerts dirigits a un públic més adult, prefereixen concerts més d’hora”, apunta. 

I òbviament, afegeix, un altre hàbit que s’ha anat imposant és sortir menys de casa per qüestions sanitàries, per evitar contactes. I alhora, també hi ha hagut menys oferta, havent estat un dels sectors més castigats per les restriccions, cosa que ha tingut moltes sales tancades mesos. “Gent que anava una vegada a la setmana a un concert ha passat a anar-hi una vegada al mes. Ara es tracta de capgirar-ho, ja veurem què passa amb una oferta més elevada, des d’aquesta nit s’aixequen tota mena de restriccions i hi haurà més propostes. Crec que no es trigarà a tornar a les sales per la satisfacció de sortir i gaudir d’un bon espectacle”, assegura. 

I dona una altra clau: “Durant aquest temps, les propostes internacionals han quedat una mica frenades, moltes venen perquè organitzen gires per diversos països europeus i tenen dubtes de repetir fins que hi hagi més homogeneïtzació amb les restriccions. A més, si tenen un positiu enmig de la gira perden una setmana, no s’ho poden permetre. I aquesta presència internacional inferior ha suposat l’eclosió de la música de cada país. Els artistes nacionals sense competència internacional els estius del 2020 i el 2021 han sortit molt, sobretot perquè es presentava amb formacions assequibles per a les restriccions i eren molt contractables. Els artistes de la franja intermèdia són els més beneficiats, han tocat molt”.

Pel que fa a la venda d’entrades, noten que tenen més pes les entrades a curt o bé a llarg termini però d’artistes que la gent no es vol perdre, i en canvi el públic es dona més temps per decidir sobre els concerts a mitjà termini que no ofereixen dubtes sobre disponibilitat d’entrades, “els deixen per més endavant”. I en tot cas diu que ara, que per fi es podran celebrar grans concerts, es veurà “la capacitat de la demanda de cobrir una oferta creixent”. Tot i així és optimista perquè “si al­guna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que viure el dia a dia és important”.

Cesar Martínez de Obregón, director general d’art i continguts de Focus, afirma que, amb la pandèmia, “s’ha perdut l’opció de planificar” i distingeix entre dos públics: “L’esporàdic, d’un espectacle a l’any, que sí que compra amb temps. I, en canvi, el recurrent, els teatrers que hi van sovint, han deixat de comprar anticipat. Els hàbits són molt difícils de tornar a canviar, perquè es manté la incertesa que es pugui suspendre la funció per un contacte o que augmentin les restriccions”.

Carme Portaceli, directora del TNC, refereix que la venda d’entrades es fa a l’últim moment. “El Nacional era potser el teatre amb més venda anticipada. Ara, una setmana abans veiem que les sales són buides, però en pocs dies s’omplen”.

Jesús Cimarro, director de la productora, distribuïdora i exhibidora teatral Pentación i president de Faeteda ( Federació es­tatal d’ Associacions de Teatre i Dansa), assenyala que hi ha canvis que els han beneficiat. Coincideix que hi ha molt poca venda anticipada, “la gent compra en la setmana o el mateix dia, hores abans de l’espectacle”. I els tocs de queda han fet canviar els horaris. Empreses com la seva han “habilitat funcions els dissabtes i diumenges al matí, amb espectacles que no vam pensar mai que es poguessin fer, com concerts i teatre d’adults, i funcionen”. I s’ha arrossegat un públic que habitualment no anava al teatre, “gent de 30 a 55 anys ha trobat al teatre un dels pocs llocs on es podien fer coses, una manera de divertir-se i descobrir”. A canvi, reconeix, han perdut el públic molt gran per por, tot i que ara està tornant”. I ho fa, això sí, més d’hora perquè molts espectacles s’han avançat fins a una hora.

Al món de l’art, la brutal caiguda del turisme ha deixat els museus sense visitants estrangers i el percentatge de públic nacional ha crescut notablement, però pot ser una cosa passatgera. La caiguda d’ingressos ha provocat que els museus allarguessin les exposicions temporals i tendissin a mostrar més obra pròpia i a endarrerir les grans exposicions que són més costoses (si havia de venir obra de l’estranger, també era molt complicat i car). No es percep de moment un canvi d’hàbits del visitant, però caldrà esperar a la tornada a la normalitat per poder comparar. I especialment a mitjà termini, perquè en el curt hi pot haver certa tendència a aprofitar més els espais oberts o a sortir fora de la ciutat. Un altre dubte és com afectarà tot això els interessos dels joves.